Doc. Anton
12-11-2020 Montserrat Gorros Magdalena Superior Via : Doc. Anton Per diversos motius canviem el dia i aquesta setmana sortirem el dijous, la previsió es mol estable i el temps es bo en general, a darrera hora l’Esteve no pot venir i a les hores decidim anar a Montserrat que per alguna raó el company li te un xic de fòbia, al darrer moment se apunta La Gabi i El Jorge, com que els bars estan tancats i es un massís massa poblat això de fer la paradeta no queda gaire glamurós, també influeix que el company, quasi sempre, ve esmorzat de casa, es veu que es lleva a tales hores de la matinada de habitud i el cos li demana menjar, així que em veig esmorzant sol amb la paradeta al costat del cotxe, serà que no ...!! esmorzo a casa i això de arribar i tiara a munt se em fa estrany, tant es així que arribem abans que obrin el “funi”, cosa tan estranya que la memòria no em dona per recordar la darrera vegada que em va passar una cosa així, be ... tampoc es que la memòria, actualment, em doni per gaire...La Gabi al L - 1 Es fa estrany, troba lloc per aparcar a on vulguis, es fa estrany passar per les quatre paradetes de venda de formatges i que et cridin, això darrer es tant estrany que al principi es girem a veure si era a nosaltres o a algun grup de turistes darrera nostre .... no estem mes sols que la una, arribem a la plaça del Monestir i ni un Alma, nosaltres quatre sols, sembla una pel·lícula de por ...!!! Com si fóssim uns delinqüents esperem a la porta del “funi” a que obrin i quasi sols pugem fins a Sant Joan, tot es veu vuit fem la aproximació per les escales de Jacob, que estant parcialment restaurades i ens posem a la via, de la via parlaré poquet, roca bona, ben assegurada, grau amable i si en algun moment deixar de ser-ho se arregla amb una estibada de les “presses de colors”.El Martí al l - 2 Ha estat molt agradable amb la “parelleta” al costat nostre, em mantingut una agradable relació, cosa que el Martí a sabut aprofitar, no content amb lo del esmorzar, ara a peu de via es fa el “locu” i amb la excusa de que vagi darrera una “nena maca” me encoloma el primer llarg, Jo penso (beneit que soc) be Jo faré el tercer..... jejeje quant arribo a la segona reunió em diu que esperi un moment que les cordes estant embolicades, mentre Jo em quedo mirant la progressió dels companys en el segon llarg i quant em dono comte “ELL” esta quasi sortint de la reunió i em diu “No me Assegures” Jo que soc un babau li contesto si .. si un moment em poso a assegurar-lo i a les hores me adono, aquest llarg era meu ....!!! Ell fa un mig somriure i diu ...Tu as escalat mes no em diràs ara que vaixi ...!!!L - 3 Em sento manipulat, però be ...!! també es veritat que ell feia bastant que no podia sortir i tampoc es tant dolent que els col·legues gaudeixin un xic... de fet potser, de alguna manera, se lo he ofert Jo, però queda mes dramàtic de la primera, que per altre banda potser es la que ha passat ... o no .... . Ves a saber la vida es complicada i a vegades la historia de un mateix fet te tantes veritats com narradors ... Ostres quin rotllo ... final feliç amb una cervesa i unes patates fregides, còmodament assentats en el aparcament, buit, de Montserrat. Aproximació : Pujant per les escales de Jacob, arribar al peu de la normal de La Magdalena Superior i baixar per una canal a la nostre esquerra fins el peu de via. Primer llarg : Sortida per terreny fàcil i recte amunt, als 15 metres passem de llarg una reunió i seguim mol còmodament amunt, una mica abans de la reunió trobem un pas que ens fa fixar-nos una mica. 45 metres, 8 xapes, Iº - IIº / IIIº. Segon llarg : Recte amunt els primers metres per desprès anar clarament a la dreta, per superar el sostre per la canal, un parell de passos una mica mes difícils i tornem a l’esquerra per situar-nos al peu de un petit espero que seguirem fins a la reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / Vº / IVº. Tercer...
