Magdalena Superior, via Acròmion
21.11.18 Després de les abundants i freqüents pluges dels darrers dies, el massís de Montserrat sembla una esponja amarada d’aigua que regalima per tot arreu, per això no és gens fàcil escollir una via on la roca estigui totalment seca. Sembla que la cara SW de la Magdalena superior pot oferir-nos alguna possibilitat d’èxit donada la seva orientació... i cap allà que anem!Les boires baixes des del monestirAbans d’arribar al monestir ja ens situem per sobre les boires baixes que cobreixen la plana d’Osona i la vall del Llobregat, i un sol feble comença a il·luminar les puntes de les agulles. Ens decidim per l’Acròmion, una via oberta per en Guillem Arias l’any 2008 a la cara SW de la Magdalena Superior i que té un tram d’artificial un xic desplomat on podré practicar el tema “cigonyes”.Ressenya de la via AcròmionPer accedir al peu de la citada via, nosaltres optem per remuntar la canal que s’obre entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior on hi ha unes cordes fixes, avui empapades d’aigua, que ens ajuden a superar un clap força dret de roca molt desgastada i relliscosa. Quan arribem al capdamunt de la canal, espantem un ramat de cabres que s’enfilen lleugeres per la falda de la Gorra Frígia.Remuntant la relliscosa canalAl capdamunt ens observen unes cabres encuriosidesRecorregut de la via AcròmionDes del peu de la via Doc. Anton, guaitem com la roca d’aquest vessant de la Magdalena Superior no té gaires regalims però, per contra, bufa un vent fort i gelat que ens deixa garratibats. Un cop situats a l’inici de l’Acròmion, i després de calçar-nos el material, començo a pujar recte per una rampa inclinada un xic relliscosa a l’inici. A mitja tirada, però, vaig en lleugera diagonal ascendent a l’esquerra a buscar la primera reunió situada a tocar d’un forat. La roca està tan glaçada que em deixa els dits sense tacte... sort que la tirada està qualificada de III.Inici de la viaArribant a la primera reunióA la primera reunió encara estem a l’ombra i fa un fred que pela... jo fins i tot em poso els guants. En Pau inicia el segon llarg tot fent un delicat flanqueig a l’esquerra que el situa al peu d’un esperó un xic desplomat. Com no coneix la via, i les condicions meteorològiques són molt desfavorables, el supera en artificial tot fent mil “girimègies” per mantenir l’equilibri sobre els estreps, mentre jo l’asseguro tremolant de cap a peus.Inici del tram d'artificialSuperant el desplomAssegurant des de la primera reunióQuan em toca a mi, la feina és meva per despertar els músculs entumits i flanquejar fins al peu de l’esperó, on penjo els estreps i m’enfilo a ells amb decisió. Aviat, però, la roca m’escup i començo una batalla amb els estreps i el vent que se’ls emporta. Després d’unes quantes “cigonyes, no gaires lluïdes per cert, arribo a “tranques i a barranques” a la segona reunió situada sobre una còmoda i assoleiada repisa on s’hi està una mica més recerat del vent.Arribant a la segona reunióAssegurant des de la segona reunióEn el tercer llarg, en Pau inicia l’ascens per una placa un xic tombada al principi però que es va redreçant poc a poc fins posar-se molt vertical. En aquest punt m’adono que en Pau té un moment d’indecisió, però un cop ha superat aquest pas, la placa s’ajeu i deixo de veure’l. Des de la propera Miranda de Santa Magdalena un grup de turistes ens observen.Inici del tercer llargQuan jo arribo a aquest pas més vertical, qualificat de IV+, entenc el motiu dels seus dubtes: hi ha bons agafadors però estan una mica podrits. Jo no veig gaire clar on posar les mans i els peus sense que arrenqui alguna presa... així que faig un parell de passos d’A0 i amunt!Arribant a la tercera reunióAssegurant des de la tercera reunióFotocimArribant a la tercera reunió, situada sobre l’avantcim de la Magdalena Superior, em trobo al Pau abrigat amb tot el que porta; i és que el sol ha deixat de brillar i fa un vent que talla la cara, així és que, com...
