Fageda de la grevolosa.
Descripció de la ruta; avui detallem una excursió tranquil·la per gaudir de la natura en estat pur. La Fageda de la Grevolosa és un dels racons naturals més màgics de la comarca d'Osona, un bosc amagat de la geografia catalana en un dels paratges més impressionants de la Vall del Ges. El faig és l'amo i senyor de la Grevolosa, o hi trobarem alguns exemplars centenaris que assoleixen els 40 metres d'alçada, amb un perímetre algun d'ells de més de 4 metres. Podrem fer l'excursió en qualsevol època de l'any, possiblement la tardor sigui l'estació més espectacular. La ruta d'uns 9 quilòmetres, circula per senders de bon fer amb senyals i diversos rètols informatius. El desnivell és moderat, i està un xic per sobre dels 600 metres.Aproximació amb cotxe; des de Manresa iniciem el trajecte per la C-25 fins a Vic. Aquí deixem aquesta via i circulem durant uns minuts per la C-17, fins a desviar-nos a la dreta per la C-37. Passat el túnel de la Rierola i abans d'entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola. Passem per sobre del túnel en direcció a la BV-5224. Abans d'arribar a la masia Piguillem deixem la carretera i prenem una pista a la dreta. Després d'un parell de quilòmetres ens girem a l'esquerra en direcció a Sant Nazari, on trobarem l'aparcament. En total i tenim uns 72 quilometres i una hora de cotxe.https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/fageda-de-la-grevolosa-i-serra-dels-llancers-8205538El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc.És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós.El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves.Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre. Floreix de març fins al maig. S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic.Se'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals, segurament per l'alt contingut en tanins.Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols.La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.Iniciem l'excursió des de l'aparcament resseguint de pujada el torrent de la Grevolosa.-----------Després de caminar mig quilòmetre, arribem a l'ermita de Sant Nazari de la qual és té constància l'any 1382.Al segle XVIII es va refer l'edificació amb la construcció d'una casa una part destinada a capella, i l'altra a estatge de la família dels ermitans. Cada any...
