La Fageda d'en Jordà. Olot-Olot
Excursió realitzada el 10/11/2013Caminada senzilla, encara que llarga, que, amb origen a Olot, travessa la Fageda d'en Jordà i recorre el Pla de Sant Miquel, al vessant nord de la Serra del Corb, per arribar de nou a Olot pel veïnat de Pocafarina.0:00 h. Entrada al Parc Nou d'Olot. Sempre i quan no aneu ni a cavall, ni en bicicleta, ni amb carruatge, entreu seguint les indicacions del Casal dels Volcans.0:04 h. Casal dels Volcans. Antiga casa senyorial, seu del Museu dels Volcans i del Centre d'Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Rodegem l'edifici, deixant-lo a la nostra dreta, i trobem les indicacions de la Ruta 3, que hem de seguir. El camí surt del parc i travessa una zona d'horts. 0:08 h. Deixem un camí a l'esquerra i prenem la segona desviació cap a aquest costat.El camí passa entre horts i parets fetes de pedra volcànica, una constant durant tot l'itinerari.0:12 h. Carretera de Circumvalació d'Olot. L'hem de travessar. La ruta 3 s'agafa anant una mica cap a l'esquerra, però nosaltres anem cap a la dreta, seguint la carretera.0:15 h. Rotonda. Prenem la carretera que, cap a l'esquerra, indica la direcció de La Deu.0:21 h. Font de La Deu, a la dreta, una mica enclotada. Una mica més enllà deixem, a la dreta, el Restaurant de La Deu i el seu pàrquing. Seguim uns metres encara per la carretera.0:25 h. Desviació a la dreta, que hem d'agafar. De front ens arriba la ruta 3, que havíem abandonat en arribar a la carretera de Circumvalació.0:28 h. A l'esquerra de la carretera hi ha els Estanys d'en Broc, espai natural que està en procés de recuperació. El camí passa per la zona del Triai, després d'enfilar-se una mica i mostrar una bona panoràmica pirenenca, des del Bastiments fins el Canigó.0:37 h. Desviació, a la dreta, just abans d'un prat enmig del qual hi ha una creu enorme. La ruta que hem de seguir travessa en diagonal aquest prat, passant a tocar de la creu, fins arribar a un camí asfaltat que s'enfila en direcció Sud.El camí va enfilant-se, tot passant enmig d'una zona amb diferents construccions. A costat i costat de la carretera van sortint diversos camins que s'endinsen cap el bosc.Segueixen ben presents les parets de pedra volcànica.1:00 h. Desviació a l'esquerra; deixem la carretera asfaltada i prenem aquest camí, de terra, que poc a poc s'anirà endinsant dins la fageda.1:07 h. El camí travessa una carretera. Seguim de dret.1:14 h. Ens incorporem a una pista que ens arriba per l'esquerra, i que ve de la zona d'aparcament de la fageda. La seguim cap a la dreta. 1:25 h. Ens trobem a la part central de la fageda. A partir d'aquí podem anar cap a qualsevol costat i deixar-nos perdre enmig enmig de la deslliurant presó -Maragall dixit- sensació que s'accentua amb la verticalitat dels seus troncs rematada per la perpendicularitat del fullam.Quan vàrem programar aquesta excursió vàrem pensar que un deu de novembre ja seria una data prou endinsada en la tardor com perquè la flamarada del bosc estigués en el seu punt més àlgid. Però aquest any la tardor és una tardor de pa sucat amb oli, defectuosa, com de basar xinès. Els faigs es mantenen tossudament verds, ignorants de l'arbitrarietat del calendari. Només alguna espurna vermellosa de tant en tant, més perquè no sigui dit que perquè s'ho creguin de debò, i encara a càrrec d'aquelles espècies que fan més cas de les hores de llum que de les oscil·lacions tèrmiques i que acompleixen amb rigor germànic les exigències del protocol. Així que ens deixem anar per la fageda embolcallats per una panòplia estival més que no pas per una melangia tardoral.A més, si algú, a aquestes alçades, hi arriba amb pretensions de Vayreda o de Maragall, ben aviat haurà de desistir, foses les intencions de l'aspirant a artista per la cridòria insistent de la gent que, literalment a carretades, es desplaça bosc amunt i bosc avall. Però seguim endavant, encara per l'itinerari 3, que ara indica cap el Sud la direcció de Can Xel i l'enllaç amb el GR2.1:30 h. El camí surt de la...
