Via martí aran
DISSABTE, 27 DE MARÇ Per aquesta setmana proposo una escapada al Berguedà, per dissabte diuen que el temps no serà gaire bo, però no amenacen de pluges. La meva proposta es anar als Mercadals per fer alguna de les vies que hi ha (de les poques que podem fer) però l’ Isabel em surt amb la proposta d’ una via tendre, tendre, que no la tenia controlada. La via “MartÍ Aran” és nova, finals del any passat, i esta per la zona de Fumanya, sota el Monestir de Queralt on ja em fet més vies. Per les seves característiques sembla una via assequible per gaudir i passar una bona matinal.. Sortim a les 8,30 i fem la parada obligatòria per esmorzar a la Colònia El Rosal desprès directes fins al pàrquing de Fumanya. Fem l’ aproximació pel camí que hi ha sota la paret, on segons diu l’ Isabel han obert darrerament una aproximació fitada. Fins al desviament que puja a la via “Mossèn Tronxo”, cap problema però desprès buscant el nou camí ens liem per la zona desbrossada que hi ha sota els cables elèctrics i acabem perduts i plens de garrics. Cal recular i tornar a provar-ho. Finalment agafem el camí que puja a la via “Mossèn Tronxo” que ja coneixem i arribats a peu d’ aquesta via, trobem el nou camí que ens porta en poca estona a peu de la nova via. La via esta tan tendre que a peu de via encara trobem l’ escombra de netejar la paret. La primera tirada es força estètica, llàstima que encara esta bruta de terra, i entre la sorra i que cal tocar totes les preses abans de agafar-te fa que no la gaudeixi com es mereix. Bona tirada, sanejada i bona roca, tot i que algun cigronet s’ ha trencat al agafar-lo.. La reunió , sobre l’ esperó esta just sota un cablejat elèctric que per la inclinació de la paret, queda un metre per sobre del nostre cap . Per sort els cables son trenats i protegits d’aïllant. La segona tirada és la menys agraïda , surt per la dreta i per una zona trencada, (per molt que es sanegi, estarà sempre igual) ens porta sota un mur vertical on hi ha el passatge més exposat de la via. La tercera tirada comença amb un tram vertical amb dues possibilitats, una per la dreta, protegit per dos ponts de roca i un altre per l’esquerra protegit per un parabolt. La primera opció m’ha semblat perillosa per un flanqueig a l’esquerra que hi ha a l’altura del primer pont de roca on una caiguda t’envia directament al replà de sota. La segona opció, amb una sola assegurança, l’he trobat més adient i directa. La tirada segueix superant un esperó fins a trobar un bosc penjat on fem la reunió sota un petit desplom. La darrera tirada, surt per l’esquerra de la reunió per superar el desplom i situar-se sobre d’ aquest on enfilant plaques arribarem al cim de l’ esperó on hi ha la reunió de dos parabolts. Aquesta tirada es molt bonica i plaent d’escalar. Acabada la via sortim caminant per un camí fitat fins arribar a la drecera que baixa del Monestir fins a Fumanya. El temps ha aguantat però en alguns moments de risc. Per això i pel cansament de la embardissada de l’aproximació decidim que per avui ja en tenim prou. Ens prenem la cervesa que portem en fresc (per no repetir la jugada de la setmana anterior i que ens va deixar sense fer la cervesa) i marxem directes a casa. Una bona via per fer una matinal, sense gaire compromís per la possibilitat de reforçar-la amb flotants. Felicitacions als aperturistes per saber trobar aquesta linia. J. ESTRUCH
