Els Estrets d'Arnes - La Gronsa Sud - Via "El Retorno de la Inquisición" 2/04/2021
El primer cop que vàrem baixar als Ports a escalar vàrem anar a la via Normal del Puro i vàrem fer la 21 ascensió, just en el dia 7/10/1979. Amb aquella escalada vàrem quedar meravellats d'aquell entorn, així que durant molts anys hi hem anat un parell de cops i hem anat acumulant un munt de vies.Aquesta Setmana Santa hem fet una escapada de tres dies, hi malgrat hi havia més gent que mai fent excursions, escalant s'estava molt bé.Des de les Moles del Don podem veure la via que avui anem a fer. Sense dubtes és la via més obaga d'aquesta zona, especialment els darrers 3 llargs. Una vista dels 3 darrers llargs des de la Via Catalana, que està just al seu costat. Iniciant la via en el primer llarg.Els primers llargs són unes plaques ajagudes amb poca dificultat, però són el peatge a pagar per fer els llargs de dalt que són molt interessants i ben trobats. Malgrat són uns llargs senzills hi trobareu les assegurances que també us serviran per anar trobant la via. Seguint aquestes cordes trobareu el cel....La roca és bona i permet progressar molt ràpid. Al fons podreu veure Els Estrets, on no para de passar gent, sembla la processó de divendres Sant. Si mentre aneu pujant us aneu fixant podreu veure les formacions capritxoses que l'aigua ha anat donant a la roca. Totes les reunions són en un còmode replà. Ràpids anem guanyant alçada i poc a poc també les plaques és van posant un xic més dretes.En el cinquè llarg ja comencem a escalar un xic més. Per vegades que hi hem estat no podem deixar d'admirar aquest entorn. Un ràpel curt de 10 metres ens deixa a la reunió al peu del pedestal final. El 6è llarg, fa un canvi total la via, uns passos fins i força difícils marcant el perfil d'aquest llarg que l'Ita s'ho fa molt bé. Quan em toca pujar, em dono compta del que patina la roca, l'aigua s'ha cuidat de deixar-ho tot força esmolat. Ara seguim per dintre la llastra, però escalant sempre per la placa, no és fa necessari pujar recolzant l'espatlla. Al final haurem de sortir en fora i amb uns passos tan bonics com difícils ens situarem sobre de la llastra. Arribant a la reunió després de passar el 6a molt bé. L'Ita, avui té el dia, sense pensar-ho es posa en el llarg de 6a+. Sense cap mena de dubte un dels llargs més bonics d'aquesta vessant, una roca extraordinària et convida a pujar i a gaudir dels seus passos. Només per aquest llarg ja val la pena venir fins aquí. No podem estar sempre de cara la paret, val la pena girar-se i contemplar la meravella que a cop d'anys s'ha anat formant aquests estrets. Des de la reunió segueixo la progressió de l'Ita.Quan surto d'aquest llarg, no m'en puc estar de felicitar-la. Uns passo més hi arribem al cim més alt. Des d'aquí podem admirar les Roques de Benet. Ara si, ja som d'alt i molt satisfets ens fem la foto de rigor. La nostra ressenya.Aproximació: des de l'aparcament seguirem el camí dels Estrets fins que estem sota mateix de la Gronsa Sud, veurem un gran bloc que ens dona referència de la via. Pujar fins un jardinet que està un xic a l'esquerra. Parabolt a l'inici de la via.La Via: itinerari ben trobat que malgrat té 4 llargs molt senzills, ens trobarem amb una part superior força exigent i al mateix temps molt bonic. 1er, 2on, 3er, i 4art llargs, tots quatre llargs de dificultat moderada i molt similars. La segona reunió l'heu de fer un xic a la dreta (dos parabolts) i seguir per la línia més a la dreta de totes.5è llarg: 50 metres, IV. Una escalada en placa un xic més dreta i difícil que les tirades anteriors. Des d'aquesta reunió haurem de fer un ràpel de 10 metres.6è llarg: 25 metres, V+, V. Els primers metres són certament difícils, molt fins doncs estan polits per l'aigua i costa posar-hi, després un xic més fàcil permet una escalada bonica fins a la reunió. 7è llarg: 25 metres. IV+, 6a/Ao. Sortim per la dreta i anem pujant per dintre la llastra però en placa, al...
