De Lleida a Salou en BTT
Certament la pandèmia ens ha obligat a canviar algunes de les activitats que veníem fent amb normalitat, ja siguin les curses (moltes suspeses o fetes amb grans limitacions) o bé les activitats a la neu que, amb el confinament comarcal, només han quedat a l'abast dels que viuen al Pirineu. D'altra banda, aquest confinament ens ha permès descobrir el Segrià durant tot aquest hivern, i no hi ha millor manera de fer-ho que damunt la bici, ja que l'orografia de la zona ens permet fer quilòmetres amb un desnivell més que moderat, però que ajuda a sumar i preparar les cames i el cos per objectius més ambiciosos.És així com amb els Trotallunàtics hem preparat aquesta sortida fins a la "platja de Lleida". Faig un punt i a part per parlar d'aquest club que amb lema "no podem parar, no volem parar" porta des del 2013 dinamitzant l'atletisme popular a Lleida i rodalies. Curses, iniciatives solidàries i entrenaments a l'abast de tothom fan que sigui un dels clubs més coneguts -i nombrosos- de la ciutat, tot i que les restriccions derivades de la pandèmia n'hagin limitat l'activitat. Tot i això, en els darrers mesos han organitzat dues maratons (no oficials) i aquesta ruta entre Lleida i Salou, amb la recentment constituïda secció ciclista dels "Trotas".Així, ens trobem ben d'hora als Camps Elisis de Lleida, on després de carregar les bosses a la furgoneta d'assistència que portem, fem un breu briefing per explicar com serà el recorregut i on hi haurà els avituallaments que ens ajudaran a afrontar els 112 quilòmetres i 1100 metres positius. Tothom atent a les explicacions dels jefes. Sortim de Lleida pel barri de la Bordeta en direcció a Artesa de Lleida i Puigverd. El dia amenaça pluja (de fet hem hagut de fer la ruta un dia més tard del previst per aquest motiu), però de moment aguanta. Pistes amples i camins asfaltats ens porten pel mig de l'horta del Segrià, entre camps de cereal i arbres fruiters......per arribar a les Garrigues passant a tocar de Juneda i el Canal d'Urgell.A les Borges Blanques ja portem uns 27 quilòmetres, moment ideal per fer un primer avituallament. Anem bé, així que un mos ràpid i de nou en marxa. A partir d'aquí comencem a guanyar desnivell en direcció Vinaixa, per un terreny que combina boscos i camps de cereals.Arribem a Vinaixa (quilòmetre 43) després de passar una de les zones amb més pujades del recorregut. Res que ens espanti, però, així que és hora d'esmorzar i agafar forces per continuar. Ja portem feta una tercera part de la ruta prevista! Recuperades les forces ens posem en marxa en direcció a Vimbodí... ...on creuem el poble pel carrer Major i fem una breu parada davant l'ajuntament per recarregar aigua i agafar quatre gominoles al nostre eficient avituallament sobre rodes.(Foto: Jordi Trepat)(Foto: Jordi Trepat)Comencem la que potser és la part més bonica de la ruta, ja que les pistes per on circularem van a tocar de les muntanyes de Prades. El verd intens de la zona i el dia més aviat tapat, donen encara més sensació d'estar a la muntanya.Camí de l'Espluga de Francolí, passem pel castell de Milmanda, que ens serveix de refugi improvisat per un ruixat, quatre gotes, que refresquen el dia. Aprofitem per fer alguna foto i de nou ens posem en marxa.Deixem enrere l'Espluga i anem fent camí cap a Montblanc (quilòmetre 64), passant per l'equador de la ruta... A la capital de la Conca, foto a la muralla... (Foto: Maria Rakitina)... i posem rumb a Vilaverd, on ens espera el darrer avituallament gran. Sortim de Montblanc per una antiga carretera que comunicava amb aquest poble fins a trobar la C-14. Després d'un curt tram de camí, entrem a Vilaverd (quilòmetre 71).Pel camí hem anat comentat que a partir d'aquest punt ja fa tot baixada. Voleu dir? Bé, ja ens ho trobarem, la qüestió "anar fent". Sortim de Vilaverd per la carretera C-240z per entrar a La Riba, des d'on baixarem per la C-14 fins a trobar la carretera C-421 que porta a Picamoixons......per seguir cap a Alcover i la Selva del Camp (quilòmetre 89)....
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
