El Balandrau i Costabona. Pirineu.
S'ha fet l’estrena del documental “Balandrau, infern glaçat”, on és relata la tràgica esperiència viscuda per un grup d’excursionistes, el 30 de desembre de 2000, i on una inesperada tempesta de neu i vent, “torb” amb ratxes de 140 km/h i una sensació tèrmica de 30 ºC sota zero, va segar la vida de deu muntanyencs. El canvi sobtat de temps, va convertir un plàcid Pirineu, en una trampa mortal, en un Himàlaia desfermat. Valguen aquestes tristes experiències per posar-nos en alerta davant la muntanya, i gaudir-la des del respecte, sense baixar mai la guàrdia… El BalandrauPer les mateixes dates de fa 9 anys, el dia de Cap d’any del 2012, vaig poder trepitjar el Balandrau, i el Costabona, en un mateix matí, fent dos ràpides ascensions, en la meva frenètica cursa per aconseguir el repte dels 100 cims de la Feec. Sembla increïble el contrast entre el que es veu al documental i la meva vivència, dos pols oposats d’un mateix escenari.Per cert recordo que vaig patir per coronar el Balandrau. Aquell mateix matí, una pel·lícula de gel cobria el pam de neu que hi havia al cim, convertint l’arrodonit cim en una pista de patinatge, i jo amb unes esportives de trekking i poca cosa més… La cosa, llavors va acabar bé, però sóc conscient de la falta de previsió i el perill que això suposa. ......................................1 de gener de 2012.El Balandrau.Aproximació. Des de el petit poble de Tregurà de Dalt, prenem la pista forestal del Camí de la Fontlletera, que surt per la dreta, just a l’entrada del poble. La pista llavors estava en molt bon estat i es podia accedir amb qualsevol vehicle, tot i que millor pujar amb un cotxe alt, tipus 4x4. Un cop superades les primeres grans ziga-zagues de la pista, podem fer una parada al mirador de la Creu de Fusta des d’on tenim una magnífica panoràmica de la Vall de la Capçalera del Ter, els poblets de Tregurà i Setcases cap al nord. Seguim encara una bona estona la pista, 10 km des de Tregurà de dalt, fins al Refugi de Tregurà, una cabana de pedra amb el sostre de teula, on podem deixar el cotxe.La Creu de fusta. Tregurà de DaltVistes del CostabonaDesnivell: Uns 1100 m. acumulatsDificultat: ModeradaDurada: Unes 3 h. 5,6 Km.Itinerari: Des de la cabana, prenem al recte l’empinada carena, absolutament pelada de vegetació, per la Costa Rubí, en direcció nord-oest. Un cop superada ja es dibuixa mes clarament la carena que pel Serrat de Granollers, remunta directa al cim del Balandrau, parcialment cobert de neu, aquell matí de Cap d’Any. a la dreta s’aixeta la punta també nevada del Trespics, i més a la dreta encara el Puig de la Fontlletera.Avanço per la carena ja trepijant neu, i veig que algun isard ja em porta avantatge, ha matinat més que jo.Cabana de TreguràEl Balandrau des de la Costa RubíPuig de FontlleteraSerrat de GranollersL'isardEls metres finals es fan difícils perquè una pel·lícula de gel cobreix la neu i fa que les meves esportives rellisquin com si estigués fent patinatge. Cal trepitjar fort per obrir traça i evitar anar pendent avall.Un cop al cim planer i arrodonit, de 2585m. trobo el vértex geodèsic i uns metres més al nord un petit mapa tridimensional amb el relleu d’aquesta preciosa zona del Pirineu. Mirant al nord destaquen les Borregues, el Gra de Fajol i el Bastiments, Fresers i Pic de l'Infern. Cap a l’oest, el Torreneules i el Puig de la Fontnegra, i en primer terme les Gorges del Freser. Cap al sud, i al mig d’una mar de núvols, s’aixequen les illes de Montserrat i el Montseny.Última pala del Serrat de GranollersTrespicsEl BalandrauVèrtex geodèsicGorges del Freser i Puig de FontnegraEl BastimentsBastiments, Gra de Fajol i les BorreguesBastiments, Fresers i Pic de l'InfernCollada dels Llenyissers i Montserrat al fonsMontsenyDesfaig camí, ara carenejant cap al sud, resseguint...
