Comaloforno i Bessiberri Sud. Pirineu. 100 cims.
16 d'agost de 2022 Una clàssica del Pirineu. Una espineta clavada des de l'any 97 quan una meteo adversa ens va fer desistir i abandonar l'ascenció al Bessiberri Nord. Una fita pendent que m'ha fet molta il·lusió poder-la assolir. Cresta dels BessiberrisPujar al Comaloforno es pot fer de de diferents maneres i en diferents graus de dificultat, de menys a més: pels estanys Gémena, per la Vall del Bessiberri i l'Estanyet, pel barranc de Malavesina cap al Bessiberri nord... Amb l'infatigable company Josep optem per una de diferent, i de les més difícils i exigents: pel Pas de l'Ós, per l'empinada canal de la cara est. Finalment el passat 16 d'agost vam coronar el Comaloforno, sostre comarcal de l'Alt Urgell, de 3029m. i ho vam combinar amb l'ascensió del Bessiberri Sud, de 3023m. resseguint la cresta. Una vivència pirinenca brutal! Aproximació: Cal remuntar tota la carretera L-550 a la Vall de Boí, fins a Caldes de Boí. Un cop allà entrem de ple al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici i pugem per pista fins als aparcaments de sota la presa del Pantà de Cavallers. Dificultat: Molt difícil.Desnivell: Uns 3000m. acumulats.Durada: Unes 10h30’. Uns 15 Km. Itinerari: pugem el dia abans, el 15 d'agost, per veure l'accés que haurem de seguir en dia clar. Creuem tot el pantà de Cavallers per damunt de la presa i un cop a peu del pendent assegurem la ruta d'ascensió diferenciant-la bé d'un sender que progressa paral·lel al pantà, i per la dreta, cap a l'Orri. Pantà de CavallersEl dia següent, a les 6 del matí i equipats amb el frontal comencem l'ascensió. Un cop salvada la presa del pantà el sender comença a remuntar en potent pendent mantingut, sense treva. Encara fosc i amb els tímids reflexos de la lluna per damunt dels contraforts del Comalestorres, arribem a l'estret pas entre roques que ens obliga a desfer-nos de les motxilles per grimpar i passar per l'estret forat de la feixana de l'Osso. Pas de l'ÓsSense ni un trist replà el sender segueix remuntant fort. És un mig quilòmetre vertical sense concessions. Pas a pas anem sortint del bosc a la vegada que comença a clarejar i podem amagar els frontals. El bosc dóna pas a la roca. Roca vertical davant nostre que conforma els espadats del Comalestorres, i roca horitzontal sota els nostres peus... un mar de roca. A la cota 2400 aproximadament emprenem el flanqueig en rumb nord de la immensitat de roques que se'ns obre al davant. Els núvols baixos ens sumeixen en una subtil boira que ens impedeix veure els espadats que tanquen per l'esquerra la capçalera del barranc de Comalestorres, però que ens deixen entreveure al nord el Pas de l'Ós cap on dirigim els nostres passos sortejant l'immens caos de blocs de roca. Un xiulet característic em descobreix la presència de dos isards que es fan fonedissos entre la boira i la roca.Molt de granit després aconseguim creuar el Pas de l'Ós, un estret coll que per damunt del Bony de l'Orri ens dirigueix, sempre pujant, cap als estanyols de Malavesina.Barranc de ComalestorresEspadats de ComalestorresColl del Pas de l'ÓsEl pendent es suavitza i ara en direcció est ens remunta fins al gran Estany Gelat de Comaloforno. Bon moment per alenar i recuperar forces mentre que els núvols baixos es van trencant i ens deixen entreveure alguna traça de la propera cresta dels Bessiberris, i el nostre objectiu: la desafiant canal de Comaloforno.Esatanyols de ComalofornoEstany Gelat de ComalofornoDeixem enrera alguna congesta de neu i seguim remuntant el fort pendent que encara ens separa de l'inici de la canal. Els grans blocs de roca deixen pas a pedra solta més petita que encara dificulta més l'ascensió. Només alguna fita ens guia cap a la ja evident canal que se'ns obre al davant. A peu de canal optem pel ramal de la dreta, dels dos pendents que la solquen. Sembla més factible perquè per la dreta hi ha grans blocs de granit que ajuden a grimpar. Anem pujant a l'ensamble per evitar que alguna pedra solta pugui fer mal al company...
