Sassopiatto, per la ferrata Schuster
Avui comencem a caminar a la forcella del Sassolungo. Per arribar-hi, després de deixar el cotxe sota el passo Sella, agafem un funicular molt curiós que ja val la pena només d'anar-hi només per l'experiència de pujar-hi.En diuen Bidonvia, perquè són ben bé això, una mena de bidons allargats penjats del cable. A cada bidó hi caben dues persones, però entre el peculiar sistema per pujar-hi (no s'aturen ni frenen, cal pujar-hi a la carrera...) i el poc espai de l'interior, millor anar-hi d'un en un.Tampoc van massa de pressa, així que una opció més barata i que no triga gaire més és anar a peu!La forcella és un coll estret i espectacular, amb un refugi allà mateix, i unes quantes bones vies d'escalada per la vora. Aquest dia, però, farem una vota que comença baixant pel vessant oposat seguint el bonic camí que travessa les tarteres fins el refugi Vicenza.Allà ens separem amb la Queralt, ella no veu gaire clar d'anar a la ferrada i prefereix seguir el bon camí que volta el Sassopiatto fins el refugi homònim.En canvi jo giro en direcció sud per arribar a la base de la paret nord del Sassopiatto (a la dreta de la imatge) on comença una de les primeres vies d'accés al cim per aquest vessant, que posteriorment s'ha convertit en una via ferrada.Avui és un dia especialment animat, tot i ser un dia entre setmana de setembre. Per sort són colles nombroses que triguen a preparar-se i que puc avançar ràpidament al peu de la ferrada, així que pujaré al meu ritme!El lloc, com tants altres de les Dolomites és espectacular. I la ferrada, també com tantes altres, molt divertida i menys difícil del què està ressenyada.El cable va serpentejant esquivant els racons més drets, buscant canals i replans i tirant amunt sempre que pot. Aquí la roca és molt humida i, tot i que es pot pujar molta estona per la roca, el cable ajuda bastant.A mesura que vaig guanyant alçada, va apareixent el vessant oest del Sassolungo i la cresta de la seva via "normal". I ho poso entre cometes perquè és una via d'una dificultat i llargada importants.Quan arribo a dalt corren boires que tapen el sol, però el dia és prou bo.A l'horitzó el sol ja toca a la Val Gardena, i apareix amb tota la seva plenitud el gran alpeig de l'Alpe de Siusi i el característic perfil de l'Sciliar al darrera.Per baixar, agafo el costerut camí de la via normal fins al refugi del Sassopiatto on ens tornem a trobar mb la Queralt, que ha fet una volta ben agradable per la seva base.Des d'allà, per tornar a l'aparcament, seguim un camí ample, agradable i ple de gent, que travessa les àrees de pastura del peu de la muntanya, damunt de Canazei i la Val di Fassa.I abans d'arribar al coll, els Carabinieri ens ofereixen una mica d'espectacle amb un rescat aeri a una cordada d'escaladors que algun problema han tingut a la paret sud del Sassolungo!Una bonica volta, tan fet per dalt com per baix, que podeu veure al mapa de sota i al Wikiloc.
