**** Torozo, granit ibèric (Serra de Gredos, Àvila)
Divendres, 3 de setembre - dissabte, 4 de setembre de 2021No sé per què tendim al nord, cerquem granit en les alçades alpines, però aquest cop el nostre destí és l'oest. Hi ha tant per explorar, tota una serra sencera, Gredos, roca ibèrica. Cims castissos de nom sonor i escalada "recia", muralles que allotgen línies on prima la força de les fissures alleugerida per l'esveltesa de les plaques.Paisatge de vent i pedra, cels mesetaris, duresa en l'entorn, el Torozo pren forma sota els nostres dits. O som nosaltres que fluïm en sintonia amb el seus relleus. Dubto, no sé qui modela a qui en aquesta descoberta mútua.Tastem clàssiques on la clau són els diedres, escalada de coneixença que ens fa vibrar per la franquesa amb que se'ns ofereixen. Línies atemporals, sòbries en gest. Aprenent de nou els camins del granit!Notes d’interès vertical: A la zona oriental del cordal de la serra de Gredos el cim del Torozo (2021m) destaca, clar divisori de valls veïnes. Des de la llunyania tan sols se n’endevina la presència ferma, però a la que ens atansem al Puerto del Pico la verticalitat cobra solidesa en magnífics murs de granit.Bona escola de la zona centre, les seves parets ens ofereixen des de línies d’adherència punyent fins pilars on l’autoprotecció s’imposa, el ventall de vies és ampli i variat. L’accés és des de la zona d’aparcament que trobem al mateix Puerto del Pico (1352m). Aproximació i descens mitjanament llargs que aporten un toc alpí i magnífiques vistes a qualsevol de les escalades.Aproximació, des de l’aparcament passem per darrere del restaurant i anem a buscar el PR que puja al cim del Torozo i que enfila directe amunt per pendents herbosos. Arribem a un petit refugi de pedra i deixem el PR per girar a la dreta seguint un sender que va flanquejant fins un característic llom.Pugem cap a la paret, però a l’alçada d’uns grans blocs on hi ha bivacs estem atents a les fites per tal de no seguir pujant (camí de descens que recorre la base de la immensa placa de l’Albujea). Iniciem un llarg flanqueig en lleuger descens que creua per sota tot el vessant sud-oest vorejant grans plaques tombades fins l’extrem dret del Torozo per on discorren els itineraris de concepció més clàssica (1h).Descens, des del cim del Torozo baixem uns pocs metres en direcció al coll (nord-oest) i ràpidament trobem a la nostra dreta una instal·lació de ràpel (2 “cáncamos”). Amb un sol ràpel (30m) arribem a l’inici d’una marcada canal per la que baixem sempre amb tendència a la dreta (fites) fins el peu de la Albujea. Flanquegem per la marcada feixa de la base fins retrobar el camí d’aproximació (1h30min cotxe).Resoltes les qüestions pràctiques, tan sols falta escollir via i com que és la nostra primera visita al Torozo ens decantem per dues bones clàssiques que ens iniciïn sense embuts en les particularitats d’aquest granit castís.*** Gran Diedro (250m, V+), Torozo (cara SO)Collita del 72, la primera via oberta a la paret, escull l’esvelt diedre cap el que conflueixen totes les fissures com a eix central del seu atractiu i l’encerta de ple. Dificultat assequible, elegància i lògica garanteixen la freqüentació d’aquest itinerari que esdevé clàssic de referència i visita obligada per iniciar-se al Torozo.La via està poc equipada, a les tirades trobem algun pitó i/o pont de roca i un friend abandonat a la darrera. A la placa del segon llarg hi ha dos espits, es poden utilitzar o anar per la fissura de l’esquerra, al gust de cadascú. Les reunions llevat de la darrera són sempre dos “cáncamos”.De material necessitem dos jocs de camalots fins C2, un C3 i C4 opcional, joc de totems petits (negre, blau i groc), tascons i 14 cintes. El traçat segueix sempre la línia més evident traient el màxim partit de les fissures per protegir i a l’hora donar ambient. Dues primeres tirades en les que no hi ha un únic camí ens dipositen a la base del fantàstic diedre, raó de ser de la via. Tercer i quart llarg francament bons, demostren la solera...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
