Via dels sons amagats
DIMECRES,
07 DE JUNY DE 2023
Aquest
dimecres hem quedat un munt de companys per sortir a fer una de les
vies amb més acceptació que han obert al Alt Urgell i per tant
quedem a primera hora .
A
l'hora de trobar-nos ja tenim una deserció, o sigui que no serem
tants, ara podrem fer una cordada de dos i una de tres.
Arribats
al aparcament tenim dues sorpreses, la primera ja ens la imaginàvem,
tenir una cordada davant nostre i la segona i no menys important la
paret es plena de regalims d'aigua senyal que aquesta nit a plogut amb
ganes.
Com
sigui, a algun company li sembla que no es moment de posar-nos a la
via i que cal cercar un nou objectiu, però venim amb el pensament
posat en aquesta via i no portem alternatives que no estiguin en
aquesta paret. Cal recorrer a la emeroteca del cervell !!!.
Per
no proposar una via massa contundent, proposo anar a la Vall de
Canelles, per veure com estan de mullades les parets .
El
Balinyo es veu molt mullat, però la Paret de la Rufa sembla que esta
més seca.
A
la vista del tema, proposo una via que varem fer al 2011 poc després
de ser oberta i que va agradar-nos perquè era mantinguda en el seu
grau .
Decidit,
anirem a la via “ Dels Sons amagats”.
Arribem
a peu de paret despres d'una hora bona d'aproximació i ens preparem
per l'escalada, farem dues cordades la primera amb el Lluis i jo i
darrera el Pepe, l'Eduard i el Ramón.
La
primera tirada està assegurada però amb aire entre les
assegurances, hi ha un tram al principi que ens costa superar per la
incomoditat d'un arbre que cal creuar i per sobre ja amb la paret
neta ja es deixa fer bé.
A
la primera tirada els companys de la segona cordada decideixen
deixar-ho correr, i tornar un altre dia. El Lluis pregunta que fer i
decidim seguir pujant, tot i que tan sols portem una corda, caldra
sortir per dalt, si o si.
La
segona tirada és un xic més compromesa que la primera amb un
flanqueig a la dreta finet i un diedre final on ha calgut protegir
amb flotants, ( el segon de cordada, ha vist un pitó que el cap de
cordada s'ha saltat). La reunió sota un petit sostre, una reunió
força penjada.
La
tercera tirada, comença per un petit diedre fins arribar a un arbre
llaçat amb una baga i just a la dreta un parabolt que protegeix un
flanqueig a la dreta fins un arbre, per sobre una placa protegida per
un pont de roca que no es veu. Fem reunió en una petita feixa amb un
pont de roca i un arbre.
La
quarta tirada, es fàcil, cal superar uns petits ressalts fins arribar
sota un sostre negre que barra el camí, uns trenta metres on hem fet
reunió en el darrers arbres al costat d'una placa que tenim a la
dreta.
La
cinquena tirada és curta, uns vint o vint-i-cinc metres, de fet
veiem la reunió quasi ala mateixa altura però ens separa una placa
mullada que brilla com el marbre, un arbre llaçat amb una baga es la
primera assegurança que trobem, pocs metres després un parabolt i ja
res més fins la reunió, cal dir que amb la mullena es la tirada on
hem suat més. La reunió de dos paraboltssota una placa amb
canalons.
En
la propera tirada hem perdut el rastre de la via, els primers metres,
amb un parabolts per assegurar el tram, cap problema però despres
hem tirat de corda fins els seixanta metres i ens hem passat
l'itinerari de la via. Hem fet reunió ens uns arbres tocant la
placa final però uns metres a l'esquerra del itinerari.
Per
no recular hem seguit les plaques d'adherència que tenim per sobre
assegurant-nos amb arbres sense trobar el punt per reincorporar-nos a
la via.
Dues
tirades de cinquè protegibles amb flotants i arbres ens han deixat
a l'atura de la tartera que ens portara a la carena.
Una
vegada a casa i mirant les fotos de l'anterior visita hem anat uns
deu metres a l'esquerra de l'itinerari de la via, just entre bosc i
placa.
Com
que tan sols portem una corda, i per la vessant est cal fer un ràpel
llarg, decidim anar a cercar la baixada normal del Balinyó.
Al
cotxe, ens esperen els companys i ja de baixada ens aturem a Oliana
pr fer la cervesa de rigor. Cal dir que aquesta vegada he trobat...
