VILAMALA Arantxa al país dels sons trobats
Dimecres 9 d'octubre em trobo amb el Cesc a Solsona per anar a Vilamala. La nostra sorpresa és que a la famosa corba, no ens deixen aparcar, perquè han de fer un rodatge. Anem enrere a deixar el cotxe i enfilem cap a la paret, per l'aproximació clàssica, pel que ens va dir un escalador local, hi ha una aproximació més còmoda i curta.A peu de via trobarem dues fletxes la del mussol gris i l'Arantxa. Les dues primeres expansions, que no es veuen des de peu de via (però hi son), són comunes, després ens desviem a la dreta. Aquest primer llarg a mi m'ha agradat. Els llargs segon i tercer fan perdre continuïtat a la via. El quart llarg sembla més difícil del que realment és, IV i la part pròxima a la reunió un pel més difícil, per mi el llarg més bonic. L'últim llarg, que és el de més dificultat, té algun passet obligat de V+. DE material amb les expansions de la via, per nosaltres ha estat suficient.El lloc és molt guapo, llàstima de la part del mig de la via, que li fa perdre continuïtat a la via. La paret on hi ha la via El Cesc arribant a R1 El company en L2 El bonic L4 L4 Arribant al cim FotocimRessenya del Llorenç. Per mes info prem
