Via ludwig - casanellas al contrafort de la prenyada
DIMARTS,
25 DE JULIOL DE 2023
Avui
és un dia atípic per sortir a escalar, normalment sortim els
dimecres, però segurament serà el darrer dia d'escalada abans de les
vacances d'estiu i volem aprofitar-ho tot i la calor.
Donat
que el Lluis avui te el temps just, decidim quedar-nos per Montserrat
i li faig dues propostes on crec que estarem be.
Finalment
decidim pujar a Sant Benet per fer la via Ludwig Casanellas que tinc
ganes de repetir sobretot després de ser re equipada i si tenim temps
acabar per la Gam i així fer la Integral Hispano Suècia.
A
primera hora que pugem encara estem fresquets i arribem a Sant Benet
completament solitari, tampoc veiem cap cordada per la zona.
A
peu de via , fem els preparatius i comencem l'escalada.
La
primera tirada, més fineta del que diuen les ressenyes , és
antipàtica de fer mentre puges entre la boscúria perquè la roca esta
relliscosa i arrodonida, fins arribar a un clau que trobarem en una
petita fissura, (cal posar-hi un cordino perquè esta doblegat i no
entra el mosquetó, ara amb la caiguda protegida fem un petit
flanqueig a la dreta per anar a cercar un parabolt que protegeix la
par més fina de la tirada, en aquest tram trobarem també un pont de
roca i una vegada superades les dificultats un altre parabolt abans
d'anar fins la reunió.
La
segona tirada es la més contundent de la via, comença amb un
desplom equipat amb parabolts amb algun passatge força llarg on cal
treballar bé de ronyons, superat el desplom una placa vertical molt
bonica ens porta fins una vauma on trobarem el passatge més forçat
de la tirada, és un tram obligat per arribar al següent tram
d'artificial que no deixarem fins entrar a la reunió en un forat.
La
tercera tirada comença amb un petit flanqueig a l'esquerra per
agafar un parabolt, he vist ressenyes que diuen de cinquè superior
però nosaltres hem posat l'estrep per fer els dos parabolts que hi
ha en aquest tram. Sortim en lliure i trobarem un altre parabolt i
poc després un espit sota una vauma, d'aquí un petit flanqueig a
l'esquerra per salvar el desplom i recte a munt fins la reunió sense
cap més assegurança i amb un passatge difícil per començar.
La
quarta tirada es molt bonica i teòricament neta d'assegurances, just
sortir de la reunió veurem un espit que deu ser de la reunió antiga
i després anem a la dreta per un mar de còdols on cal trobar el
millor itinerari per a no emmerdar-te, a uns deu metres de la reunió
he vist un parabolt del vuit i he anat a caçar-lo, i uns metres més
amunt una reunió que també he utilitzat , ara la paret ja perd
verticalitat i cal cercar la reunió, difícil de veure, he trobat una
altre reunió a uns quaranta metres , uns metres per sota d'un llavi.
La reunió és un burí i un parabolt.
La
cinquena tirada, ja més grimpada que escalada ens porta al cim i a
baixar per l'altre vessant per trobar la reunió en un petit coll.
Aquí tenim diferents opcions, seguir per la via Gam per fer la integral o
baixar amb ràpel per la cara Nord.
Com
que el Lluis va just de temps, escollim la segona opció i ja vindrem
per acabar la integral en un altre moment.
Un
ràpel de 40/50 metres ens deixa en una rapissa a peu de paret des
d' on des grimparem una canal arbrada fins la canal principal i al camí .
De
tornada el camí no es tant plaent com a la pujada, un munt de gent
que sota un Sol de justícia puja i baixa per les escales dels pobres.
Nosaltres
marxem directes al Bruc per fer la cervesa de rigor i acomiadar-nos
per vacances.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..........................................
Ludwig Casanellas
APERTURISTES
..................... Franz A. Ludwig i Pere Casanellas
COMPANY
DE CORDA ........... Lluis Gabernet
MATERIAL................................
17 cintes, estrep, totem blau
DIFICULTAT..............................
V+/Ae
