Roc de l'orri
DIMECRES,
11 D'OCTUBRE
Aquest
dimecres volem fer una escapada al Pirineu abans no vingui el canvi
de temps previst.
Li
faig diferents propostes al Luis i la que li fa més gracia , és
anar a la Coma de l' Orri i provar dues vies curtes que han obert al
Roc de l' Orri.
Arribem
al pàrquing i tan sols hi ha un cotxe, no com el diumenge que era ple
a vessar.
Comencem
la aproximació seguint el camí de la Coma de l' Orri fins el límit
del bosc i just quan el camí comença a redreçar-se. També es el
lloc on deixariem el camí per anar a la Piràmide de l' Aigua o a la
Paret de Gneis, just a la confluència de torrents.
Com
que porto pals i en el tram que queda fins la paret es molt dret i
brut, no els faré servir, prefereixo deixar-los amagats per
recollir-los a la baixada, en el moment de deixar-los.....
sorpresa!!!. Tres rovellons com tres sols treuen el cap al costat de
torrent. Caldra fer memoria al baixar i recollir-los.
Anem
seguint unes fites que ens porten a peu de paret, ara tan sols resta
localitzar alguna assegurança per veure l'itinerari de la via.
Una
vegada localitzada la primera assegurança comencem l'escalada ,
primer ajagut fins arribar a aquesta i després un mur un cal
adaptar-se a la roca on trobarem cantos bons però llisos com el
marbre que cal treballar bé, acabat el mur, una rampa fins la
reunió.
Des
de la reunió veiem un parabolt a pocs metres, cal superar-lo per la
dreta amb un passatge de col·locació i després una rampa llisa fins
la reunió, (segons la ressenya que portem cal trobar un parabolt, un
pitó i un segon parabolt) però tan sols hem trobat tres parabolts ,
un d' ells , antic.
Des
de la reunió i a la mateixa altura a l'esquerra hem localitzat un
altre parabolt vell que no sabem on pertany.
La
tercera tirada és on ens hem perdut, primer un tram vertical protegit
per un parabolt i després cal cercar un pi sec seguint trams de
tercer grau. Nosaltres hem fet un flanqueig a l'esquerra seguint unes
grades i saltant uns petits esperons, però no hem trobat la reunió.
Total que hem fet reunió en un arbre uns cinquanta metres a
l'esquerra de la via.
A
la reunió improvisada veiem que anem molt a l'esquerra de la via i
amb una tirada ascendent a la dreta creiem haver localitzat
l'itinerari bo, perquè passem just al costat d'un arbre pelat i mort.
Com que la ressenya marca com a reunió un pi passat aquest arbre
anem fins un replà amb un pi característic (tombat) on fem reunió.
Tot
i axó no ens quadren les notes, tindríem que veure les quatre
assegurances de la següent tirada, però res de res, i enfilem per un
esperó que es pot protegir be, tot i que esta brut de molsa i es
vertical, fins que la dificultat minva i entrem en el límit del bosc.
Per intuïció anem vers la dreta per localitzar el ràpel que aviat trobem
uns metres per sota nostre.
Teòricament aquí s'acaba la via, però just sobre nostre hi ha una piràmide de
roca molt llaminera que ens crida l'atenció i decidim fer una tirada
més per fer-la. Aquesta tirada es força bonica i fàcil de protegir amb
algun micros i algun tascó, però esta neta.
Aprofitem
un gran arbre que hi ha darrera la piràmide per fer un ràpel fins la
reunió anterior i baixar pels ràpels que proposen els aperturistes.
Una
vegada al terra, dubtem si fer la via veïna o baixar a buscar
“rovellons”. S'imposa la segona opció i acabem el dia amb un
quants rovellons per portar a casa.
Hi
ha un parell de dubtes que algun dia caldrà tornar per esbrinar que
son?
Primer,
que feia el primer parabolt que hem vist fora de la línia de la via
a l'altura de la segona reunió a l'esquerra?
Segon,
fent el ràpel, a l'altura del segon i uns 10/15 metres a la dreta,
sota un petit desplom hem vist una reunió amb parabolts vells, teòricament la via “la boja dels gats ?? .
Vaja,
una bona excusa per a tornar-hi.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM....................................................
Xipimminent
APERTURISTES
................................ Josep,...
