Brigadistes polacs a la batalla de la cerdera
Soldats del batallo Dabrowski jurant lleialtat a la RepúblicaSUBTÍTOL: COMBINAR EXCURSIONISME AMB LA DESCOBERTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.Porto anys cercant informació dels brigadistes polonesos que van lluitar defensant la ciutat de Lleida. Em sap molt greu que els lleidatans desconeguem aquest intens capítol de la nostra història. Podeu trobar la informació que vaig recollint a l'entrada Els brigadistes polacs en la defensa de Lleida. És un text llarg, però incomplert on vaig treballant poc a poc el que vaig aprenden. Cada día una mica més. Lectura imprescindible per entendre el que ara us vull explicar Dins d'aquestes descobertes l'altre dia vaig poder saltar de pantalla.Vaig tenir l'ocasió de parlar amb Ramon Torrelles Peiró de cal Montañés de la Saira. Vam estar conversant mentre peixíem el ramat d'ovelles. Vam passar una bona estona al voltant de casa seva. Després em va tenir la deferència d'ensenyar-me tot el material que guarda. Per a treure's el barret. La informació que vaig descobrir em bullia al cervell. Vaig passar tota la nit donant-hi voltes, estava ben nerviós i al matí em vaig acabar dormint. Vaig veure que em caldria fer dues sortides (aquí les he condensat en una). Si tenia sort descobriria les trinxeres on van morir els polonesos del batalló Dabrowski, Rakosi (format principalment per hongaresos) i Palafox (unitat jueva Botwin) tots dins de la XIIIa Brigada internacional. En el part de guerra franquista parla de 609 morts republicans i 70 en el band franquista. És emocionant trepitjar els escenaris de la cruenta batalla de Lleida. Entre els oblidats dels oblidats els combats de la Cerdera. Tot el camp va quedar ple de cadàvers. On estan enterrats? No us avanceu aquest és un dels altres grans dubtes que queden. En l'altre blog de documents vull tractar el tema (aquí). Penso en algun moment abordar el tema. Avui sols vull trepitjar les trinxeres que ocuparen els Brigadistes.En Ramon de cal Montañés em diu que la seva mare i la padrina li parlaven que en les valls de la carretera, del camp de golf i Malpartit havien estat farcides de cadàvers de "rojos" morts en la Guerra Civil. Ell va ser capatàs quan es van fer l'esplanació dels camps inferiors i es va fer un fart de trobar bombes per la contrada. També va ser militar (i d'artilleria) i li vaig comentar que en el part de guerra de la 53 Divisió parlava que els brigadistes s'havia parapetat en un canal i que aquesta circumstància va facilitar la defensa. Jo pensava que era el canal de Vallmanya però de sobte ell - i ben aviat jo - se'ns van obrir els ulls. Estaven parlant de la sèquia de Raimat. M'explica que és un canal que van fer la família Raventós a principis del segle XX per regar els fondals de Raimat. Havia un pantà (font) i volien aprofitar l'aigua. Segurament era el pantà de la Vall del Pujol, sota Malpartit. Tenia un desnivell mínim (un metre de desnivell per cada mil metres de longitud per mantenir l'alçada i tenir la mínima eròsió sobre el terreny). Els defensors de la ciutat de Lleida davant l'embat dels franquistes van decidir que seria aquest un paratge ideal per parapetar-se. Hi van arribar el dia abans procedents de Les Borges Blanques i no tenien temps material per resguardar-se de l'artilleria i fuselleria enemiga. De fet, després de recorrer-lo, estratègicament si que ho devia de ser-ho però la superioritat d'armament (aviació, tancs, homes, comandaments ... i sobre tot moral després d'haver trencat el front d'Aragó i venint capa Catalunya sense gaire resistència) van fer impossible aturar l'avançament feixista. Els combats es van produir el dos d'abril de 1938. Un cop les divisions 51, 53 i 54 arriben al cap de la serra de la Cerdera... la batalla de Lleida ja està servida. Els principals combats seran al voltant de Gardeny i els carrers que baixen cap al centre de la ciutat però també hi ha la resta de divisions franquistes estan endinsant-se per ponent. No hi havia possibilitat de resistir. Cal trepitjar el territori per intentar...
