Solsonès- Vilamala - Paret de la Batalla - Via del Xermi 16/12/2021
Feia dies que no quedàvem amb l'Arseni i el Ferran, aquest cop ens ha costat massa temps, però al final hem pogut quedar i ens hem posat d'acord en la via. No fa massa, en Joan Baraldés i en Francesc Panyella han obert una via en homenatge a un company que ens ha deixat no fa massa temps. Els comentaris llegits la deixen prou bé i només ens preocupa si hi haurà boira i que el sol marxa ben aviat. Tot i aquestes preocupacions dijous ens hi acostem. Us deixem la nostra ressenyaAvui fem l'aproximació en baixada, per un camí molt ben fitat i marcat amb cintes de roba, quan tenim dubtes si a la dreta o a l'esquerra trobem un bon indicador.En Ferran en el primer ràpel. Després ens toca baixar en ràpel per la mateixa via, que sembla que els ràpels han estat equipats fa ben poc. Al final fem un ràpel de 32 metres, un de 57 metres , i un de 45 metres fins a terra. Hem baixat molt bé. Iniciant el ràpels.Al anar quatre hem anat molt en compte a la baixada amb les pedres i també en la coordinació de les cordes, tot plegat ha anat rodó. Mentre ens esperem per baixar, admirem l'entorn que és un lloc preciós i molt tranquil.Com veiem que tindrem sol per poca estona, només arribar a baix ja comencem a escalar.Sembla que s'ha repetit força en els darrers dies, doncs la via està força neta, tot i això, cal anar en compte amb aquest tipus de conglomerat que, si bé, és millor que el de Sant Llorenç del Munt, és força més dolent que el de Montserrat. Tot i així, l'escalada és força agradable. Quan arribo a la primera reunió, el sol ja ha marxat, per sort no fa un dia molt fred. Un primer llarg força bonic, ens situar sota del segon llarg, que és veu força dret i amb bons còdols-Després de dos passos amb Ao, ja podem anar sortint en lliure per un terreny vertical i bonic.Sense dubtes el segon llarg és el més bonic i també el més difícil. Sortint del tram vertical de camí a la segona reunió. Al nostre darrere ens segueixen l'Arseni i el Ferran i ens les reunions aprofitem per fer-la petar una mica. El tercer llarg, també té un tram difícil uns metres per sobre de la reunió, després la paret ja es tomba i es deixa fer molt bé. Només caldrà tenir cura amb els líquens.Entrant a la tercera reunió. En Ferran ben abrigat i esperant que aviat ens torni a tocar el sol. El darrer llarg és fa molt bé fins una savina mig morta que hi ha sota d'un ressalt on farem uns passos d'Ao i ja arribarem a la darrera reunió. Encara que poc, per fi ens torna a tocar el sol. L'Arseni content sortint de la via. Ara si en el sol ens fem un parell de fotos de grup. Ha estat un matí sensacional, ens ho hem passat d'allò més bé, hem escalat i hem gaudit d'una excel·lent companyia, no podem demanar res més que un bon dinar que farem tot seguit. Aproximació: des de Solsona agafarem la carretera que va a Coll de Jou, just en el quilometre 20, veurem una explanada a mà dreta on aparcar i un dipòsit d'aigua a mà esquerra. Des de l'aparcament anirem en direcció Est i ja anirem trobant fites, i cintes de roba que ens portaran a un bosquet on s'inicien els ràpels per la mateixa via. 15 a 20 minuts. La tornada la farem pel mateix camí.La Via: Itinerari molt ben trobat, totalment equipat, on podrem gaudir d'una escalada bonica en un entorn meravellós. Totalment recomanable. Potser millor deixar passar una mica perquè tinguem un xic més de sol.Descens: Totes les reunions estan equipades per rapelar, nosaltres hem fet un ràpel de 32 metres, fins a la reunió 3, un segon de 57 metres fins a la 1ª reunió i un tercer de 45 metres fins a terra. Compte amb les pedres al recuperar les cordes. 1er llarg: 50 metres. V, III, IV. Sortirem verticals fins sota d'un tram més dret que anirem a l'esquerra, superat aquest tram, anirem en diagonal a la dreta fins a la reunió.2on llarg: 30 metres. Ao, V+, V, V. Iniciem el segon llarg per l'esquerra de la reunió amb un parell de passos d'Ao, després ja podrem anar...
