Lo niu de l'escurço
DIUMENGE,
04 DE FEBRER
Després
de molts dies sense coincidir, aquesta setmana torno a quedar amb la
gent del Penedes i omplim el cotxe per pujar a Ager. També a última
hora s'apunta l'Enric que ens esperarà a la pista de bon matí, ell
pujara a dormir allà dalt.
Nosaltres
sortim com sempre i ens aturem per esmorzar , deixarem que el Sol
escalfi la paret !!!.
A
les deu ja estem tots reunits i preparant-nos per fer l'aproximació,
els nostres objectius, dues vies de la factoria, Remi /Luichy ,
juntament amb d'altres companys van trobar dues línies paral·leles
que pugen fins les antenes a la zona de l'Embut.
També
hi ha d'altres cordades a la zona , però per sort ells porten
objectius més potents.
Com
que som molts per anar a una sola via, ens separem en dues cordades.
La cordada de gent de Torrelavid faran la via “El poeta Haley” i
nosaltres, el Pere , l'Enric i jo anirem a la via “Lo niu de
l'escurço”, que sembla més suau.
La
primera tirada ja comença amb un tram on cal tibar, un pitó
protegeix un passatge desplomat on la flexibilitat es necessària i
ens deixa clar que ara per ara no ho som , després un diedre que es
deixa fer bé per arribar a un pont de roca llaçat. D,aquí cal
flanquejar a l'esquerra per anar a cercar dos parabolts que
protegeixen un mur vertical que ens porta a l'altura d'un arbre amb
una baga i per sobre uns metres mes fàcils fins entrar a la reunió
on trobarem un parabolt. (podem reforçar-la amb flotants o agafar el
primer parabolts de la tirada següent).
Aquesta
tirada cal treballar bé les cordes per estalviar-nos tenir que
arrossegar-les al final de la tirada.
La
segona tirada comença amb un mur vertical protegit per un parabolt i
un pont de roca, ens a anat molt bé arribar al pont de roca per la
dreta on hem trobat millor presa de ma, però el passatge és dur,
per sobre un tram més suau per entrar a un segon mur, molt més llis
que el primer i protegit per dos parabolts on ens ha calgut posar
l'estrep, després una sortida vertical i entrarem en un terreny brut
i trencat abans d'entrar a la reunió, en aquest tram hi ha un pont
de roca a llaçar i cal anar en compte amb la terra i les pedres
soltes abans d'entrar a la reunió.
La
tercera tirada no es gaire agraïda, una placa ajaguda dona pas a
terreny brut i arbrat fins arribar a un arbre gran, sota hi ha un
pont de roca, per sobre grimparem entre grans blocs i entrarem en un
bosc penjat seguint una traça que ens portara a la reunió.
La
quarta tirada comença en un mur molsos i de roca arrodonida, per
sort l'arbre on tenim muntada la reunió ens permet fer el “mico”
i arribar a assegurar-nos en un parabolt que veiem al final de la
placa, cal seguir-la amb tendència a l'esquerra i sortir a unes
feixes que creuarem fent petits ressalts fins a la reunió.
La
cinquena tirada, és la més contundent, comença amb un slab que poc
a poc es va redreçant fins arribar a una fissura herbada que
remuntarem per l'esquerra, a mitja fissura la deixem per anar a
l'esquerra i entrar en un diedre que seguirem fins un collet i sobre
d'aquest un mur molt vertical amb tres parabolts on ens ha calgut
l'estrep altre vegada , per sobre una sortida potent i ja serem a la
reunió en un bon replà.
La
sisena tirada es pot partir però com que no és gaire difícil la
fem d'una tacada, tan sols trobarem un parabolt a mitja tirada
(possibilitat de fer-hi reunió inter mitja).
Al
cim dos parabolts ens esperen.
La
baixada la fem per les cadenes que tenim just a la dreta i entre les
dues vies.
De
baixada esperem als companys que acabin la seva via i comencem la
davallada fins el cotxe.
La
via dels companys , que és més difícil però que segons diuen ells
mateixos, es deixa fer, segur que serà un proper objectiu.
J.
ESTRUCH
DADES DE
LA VIA
NOM..............................................
Lo niu de l'escurço
APERTURISTES..........................
Luis Alfonso, R. Bresco, R. Pie
COMPANYS
DE CORDA ............. P. Giró, E. Solé (Chacó)
MATERIAL
.................................... 15 cintes, Joc de Camalots fins...
