Via aguanta a la rentisclera de la maçana
DIUMENGE,
14 D'ABRIL
Hi
ha una gran diferencia en les vies que proposem depenent de qui ho
faci, en Pere i jo som mesurats i conscients de les nostres
possibilitats, en canvi si el que escull la via ja sabem que ens
tocara lligar-nos les espardenyes , ben lligades !!!.
Aquest
diumenge és un d'aquests dies que ens toca lligar-nos les
espardenyes, en Pep a proposat anar a la Rentisclera de la maçana
per fer la via “Aguanta”.
Finalment
ens ajuntem cinc, però en Xacó i el Benjamí porten la lliçó
apresa i es decanten per fer la via “Laia”.
Fem
el cafè a Camarasa i pugem fins l'aparcament que encara està força
buit, aquí preparem el material i comencem la curta , però dura
aproximació.
La
via comença en un esperó molt definit just a la dreta de la via
“Els penjolls de la reina”, el primer tram és un desplom que
salvem gracies a un arbre on hi ha una baga vermella, el dia que
l'arbre digui prou caldrà fer algun invent per començar la via.
Primer
uns metres verticals fins arribar a un parabolt punt on farem un
flanqueig a la dreta per una vauma i ens situarem sota una placa que
caldrà superar i on trobarem els trams més difícils, les
assegurances i son però no estan properes. La reunió està sota un
desplom.
La
segona tirada surt horitzontal per la dreta i cal fer un tram finet
abans d'arribar a la primera assegurança, per sobre cal navegar fins
arribar a una placa grisa que tenim sobre i on destaca un parabolt .
La reunió està uns metres per sobre.
La
tercera tirada segueix una feixa a la dreta fins a situar-nos sota un
diedre, no hi ha reunió i la farem en un arbre.
Per
sobre ja veiem el que ens espera, una paret molt vertical on hi ha
algun parabolt que brilla, aquest tram impressiona de valent, però
per arribar-hi ens cal superar un diedre protegit per un parabolt i
un pont de roca.
La
cinquena tirada és una joia, té tots els al·licients d'una gran
tirada, vertical, bona roca, atlètica, on cal treballar bé els
flotants per assegurar-la bé, en resum una.....molt bona tirada amb
uns trams de bavaresa d'escàndol. M'hauria agradat tenir el grau com
el Pep, per poder-la fer neta, però s'ha imposat la lògica i he
tingut que fer algun A0 per superar-la.
La
sisena tirada comença amb un tram molsós protegit per tres
parabolts, diuen que és 6c , no cal ni dir que s'ha imposat un A0
com una casa fins arribar a un gran arbre amb una baga. Aquí tenim
dos camins, a la dreta i per una placa molt vertical hi ha la “Placa
Ganxets” que com podeu imaginar hem obviat de seguir-la i hem
remuntat un diedre que tampoc es fàcil fins a sortir a un bosc. En
aquesta tirada ja no ha estat tan fàcil posar els catxarros.
Si
volguéssim aquí acaba aquest tram de via perquè sortint per la
dreta ens escaparíem del segon tram, però el Pep és del morro fort
i no vol deixar la via a mitges. Ens calcem les sabates de caminar,
pleguem les cordes i anem a l'esquerra per cercar la canal de baixada
que ens porta al principi del segon tram.
La
baixada es bruta però veiem rastres de pas que ens deixen en una
feixa estreta però netejada i al final del tram net, la segona part
de la via.
Aquest
tram comença amb una tirada de 6c, més factibles que el de la
sisena tirada però el braços ja diuen figa i en algun tram no
serveix ni el A0 i he posat un estrep per comoditat , el Pep s'ha
saltat la reunió i ha fet dues tirades en una, per sort la segona es
curta i de menys grau, tot un descans per als braços.
La
tirada nou, d'entrada tan sols hi ha un parabolt però no es veu per
cap lloc, el primer tram el protegim amb flotants tot anant a
l'aventura fins que just sobre un diedre desplomat apareix el
parabolt par protegir un passatge acrobàtic , difícil de llegir,
després més fàcil fins la reunió en una petita feixa, hi ha una
baga en un arbre, però es pot reforçar amb flotants.
Per
acabar-ho d'amanir la última tirada presenta uns primers metres molt
difícils i verticals, lloc on trobarem les tres assegurances que hi
ha, després més fàcil fins el cim on trobarem un parabolt sota...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
