Avencs de la Ninota i la Queralta
Avui hem fet una activitat singular. Un híbrid de barranquisme, via ferrada i espeleologia, amb gran diversitat de passos i tècniques, però sense gaire dificultat. Es tracta del recorregut equipat dels avencs de la Ninota i la Queralta, dues esquerdes obertes a les muntanyes properes a la localitat de Capafons, a les Muntanyes de Prades, on recentment s'ha equipat aquest magnífic itinerari.Hi ha una mica de tot: ràpels, trams subterranis, petites desgrimpades, grapes, cordes fixes, cables de vida... en un entorn singular, el fons d'una gran esquerda que forma un congost mig subterrani. Hem aparcat a l'entrada de Capafons, iniciant la caminada d'aproximació als avencs pel Camí de la Lludriga, que ens ha portat entre boscos fins a un barranc de nom ben curiós: la Llenguaeixuta. El camí puja resseguint el torrent fins a la sortida de l'avenc de la Ninota. Poc després, hem deixat el camí principal per agafar un corriol a l'esquerra. És el camí del Grau de la Xota, que hem seguit fins a la part superior de la Ninota, on hi ha una esplanada des d'on hem pogut veure l'escletxa des de dalt.Ens hem equipat en aquesta esplanada abans d'iniciar el descens. Desgrimpant un petit ressalt, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, amb ancoratges químics. Segons la ressenya que portàvem, aquí hi ha dos ràpels encadenats de 8 i 5 metres, però nosaltres hem fet un sol ràpel d'uns 13 metres, que ens ha deixat en el fons de l'esquerda. Caminant entre les grans parets, hem arribat al segon ràpel, amb l'accés equipat amb un passamà. Aquest segon ràpel és una mica més llarg, uns 15 metres, i és gairebé subterrani perquè a sobre tenim uns blocs encastats que tapen la llum.Més endavant hem trobat un altre petit ràpel, d'uns 5 metres i finalment el ràpel de sortida, que hem desgrimpat perquè era molt fàcil, arribant al camí per on havíem vingut.Un cop completada la primera part de l'activitat prevista, hem seguit pel camí fins a travessar el barranc de la Llenguaeixuta i en pocs minuts hem arribat a l'entrada de l'altra escletxa: l'Avenc de la Queralta.Hem iniciat el recorregut amb un curt flanqueig equipat amb una grapa i un cable de vida. Després hem seguit caminant pel passadís superant els petits obstacles que hem anat trobant: un curt mur amb grapes, una rampa amb passamà, alguna grimpada... i hem arribat a la instal·lació del ràpel de 13 metres. Després de baixar el ràpel encara quedava un bon tram de passadís, sense dificultats destacables però de gran bellesa, amb el terra cobert de fulles seques, les roques plenes de molsa i alguns arbres monumentals. Finalment hem sortit a l'exterior per un pas entre blocs, prenent el camí de retorn. Hem baixat per un corriol i aviat hem trobat una petita pista que ens ha portat en pocs minuts a enllaçar amb el camí de pujada, per on hem retornat al punt de partida. I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
