Via del Pi sortint per l'Àtic. La Codolosa, un bon recurs pel temps insegur. 16-11-2019.
La Codolosa, la "gran paret" de Collbató. Aquesta tardor ha entrat molt forta i sembla mes que siguem a l'hivern...brrr amb perspectives de força fred i vent, amb el que pensem en cercar raconades calentes...i quina sinó La Codolosa? Fem cap a Collbató on esmorzar, el Bar Muntanya és tancat amb el que anem al forn, allà hi trobem el Jordi i el Carles que van al Serrat dels Monjos, a la via Privilegi. Nosaltres no apuntem tan alt i avui preferim la tranquil.litat de La Codolosa. Amb el Josep Maria i el Joan pendem de fer la via del Pi, que jo deu ser de les poques que encara no havia fet d'aquesta zona i aprofitarem per continuar amunt per les tres tirades de l'Àtic. Aclariment per a no errar la via... Ja que som tres i no tenim pressa, ens anirem repartint les tirades, comença el Josep Maria. La via del Pi surt comuna amb la via Campions, però aquesta va recta amunt i la nostra flanqueja a l'esquerra a buscar uns ressalts compactes prou atractius, superats aquests, llastimosament creua la línia de la Rampa, teniu en compte per si hi ha alguna cordada fent aquesta via. Una vegada l'hem creuat, continua recta amunt entre arbusts a buscar la reunió al peu d'un mur vertical ratllat per una fissura, al capdamunt s'endevina el Pi que dóna noma la via. Primera tirada ben trobada, llàstima que al mig creua la Rampa.Potent inici de la segona tirada, al fons el Pi que dóna nom a la via.La segona tirada passa molt aprop de la Campions, nosaltres hem d'anar a l'esquerra i enfilar-nos a la placa fissurada. La placa és ben vertical i de preses petites, jo l'he feta pel costa de la fissura per anar aleshores flanquejant a l'esquerra amb passos delicats, poc a poc va perdent força entrant a reunió ben còmodament, el Pi fa ombra i avui no s'agraeix.... Acabant el tram vertical, encarant cap a la reunió.Sortida atlètica de la tercera tirada i final d'allò millor !La tercera tirada li ha tocat al Joan, sortida atlètica, sort de les preses cantelludes de mans! Una vegada a la placa cal posicionar-se i amunt, força, a buscar una expansió. D'aquí comença la gresca, una placa que anirà trempant fins la verticalitat absoluta i on haurem de jugar amb la postura i el gest per a sortir-ne airosos, molt bona! Al pas clau.Espectacular perspectiva d'aquest final de tirada, gràcies al Josep Maria.A la primera tirada de l'Àtic, amb un final de mirar-s'ho. Ja som dalt, ara caminarem a buscar una gran placa a la dreta per on va la via de l'Àtic. Torna a sortir el Josep Maria, inici suau per anar a buscar un primer graó, aquest és mes punyetero del que sembla i cal escalar atent. D'aquí anem a buscar la imponent paret del davant; una canal al seu peu ens ajuda a progressar fins que cal entrar a la placa i deixar el diedre, aquest pas és el clau i s'hi ha de saber buscar les preses, que hi son....també apretar fort els dits. Superat aquest ount l'escalada esdevé un plaer fins la reunió dalt d'un replà. Ja a la reunió després d'una escalada exigent.Entrant a la 1ª reunió de l'Àtic.Després d'un petit canvi de reunió, la segona tirada amb el seu diedre.Em torna a tocar, camino uns metres a l'esquerra a buscar una placa ajaguda, al fons un diedre obert. Al peu de la placa un bolt que servirà de reunió. Senzill fins al diedre, aquí a gaudir de l'espatarrada. Abans d'entrar a reunió resta un tram un pel trencat, millor assegurar-se amb algun Àlien. La nostra darrera tirada, la de l'Àtic va mes a la dreta.Això s'acaba, la via de l'Àtic va força a la dreta a buscar una placa prou atractiva, però el Joan no en sap trobar la línia, i com que al davant es veu alguna expansió, doncs que amunt! Primer senzill per anar trempant per un esperó que comença be, però acaba prou fragmentat, cal escalar amb cura; una caminadeta a buscar la paret del davant on hi ha una reunió. Reunió cimera, d'aquí amb un curt ràpel caïem sobre la drecera de Fra Garí.Estètic esperó per acabar el matí.De la darrera reunió fem un ràpel d'uns 20...
