Gran diedre al PIc de la Valleta 2.814 m. 320m MD. Alta Cerdanya/Occitània. 06-09-2020.
L'impressionant mola del Pic de la Valleta amb l'evident diedre. Aquest estiu ha estat rar, el fet de l'aturada pel Covid-19 ha fet que li tingués mes respecte a aquestes sortides amb forta aproximació....amés la sort no ha acompanyat.Un primer intent a aquest cim amb l'amic Joan Pera ens trobem que les vies estan ocupades, una cordada començant el gran Diedre i una altra a l'esperó Nord-est i el que és pitjor, dues a la cua...sap greu recular després de dues hores de pujada, però si una cosa tinc clara, és que al Diedre no hi vull tenir cap cordada al davant...avui al fer finalment la via, comprovaré que vam fer molt ben fet: tota pedra que es desprèn de les terrasses de reunió va a parar als que estiguin a sota, i a les terrassetes de les reunions hi ha molta pedra solta.Feixuga tartera final per assolir el peu de via Per arribar a peu de via hem de fer cap al Coll de Pimorent, d'allà surt una pista que podrem seguir un tros fins a una caseta on hi ha una senyal de prohibit circular amb cotxe, aquí aparquem. Aleshores seguim la pista fins als remuntadors del Pic de la Mina; allà tenim dues opcions, continuar cap a la base de les parets i resseguir-ne les tarteres de blocs, pesat i feixuc...o fer el que vam fer nosaltres, seguir la pista que va per sota les instal.lacions d'esquí fins a un punt en que ens desviem a l'esquerra, haurem de buscar fites, si les localitzem la caminada serà mes plaent; passarem per sota el Pic de la Mina i quan ens anem acostant a les Puntes de la Vinyola travesarem un caos de blocs per flanquejar en tendència ascendent a buscar la canl que porta a peu de via, prou evident.Primera tirada, un aperitiu abans d'entrar en matèria... Ens hem d'afanyar ja que tot i ser un dia de cada dia, veïem que tenim una cordada al davant i escoltem mes gent. Per sort la cordada precedent van a l'esperó N-Est amb el que ens queda el diedre per nosaltres.Comença el Josep, la primera tirada comença senzilla per anar trempant al tram final. Hi trobarem dos claus, el primer el Josep no el va veure. Per entrar al replanet on fem reunió hi ha un pas prou curiós.Reunió a muntar.Arribant a la primera reunió.Segona tirada i improvitzada reunió. La segona tirada comença molt tranquil.la, cal però no baixar l'atenció ja que la roca és molt pulida per la neu i l'aigua, faig alguna relliscada de peu que em posa sobre avís. La dificultat molt assumible, guanyo metres ràpidament. En un replà, s'acaba la corda, improvitzo la reunió, que també haig de muntar, amb un merlet gegant i un Càmalot.Anem agafant aire...el Josep entrant a la segona reunió.La tercera tirada ja ens ensenya les dents... La tercera tirada ja ensenya les dents, mes vertical i amb algun pas tècnic, relliscós, que caldrà protegir; Inici de la quarta tirada i reunió penjada a l'acabar-se la corda. La quarta tirada torna a ser mes senzilla altre cop, apuro la corda i se m'acaba enmig de la canal on trobo dos pitons clavats cara avall i doblegats, dubto si fer-hi la reunió i primer desgrimpo un tram de plaques per veure si puc fer la reunió mes avall, però tot és prou compacte amb el qye torno a pujar cap als claus, aleshores m'adono que tinc una molt bona fissura per sobre, un Tascó hi queda a caldo i a sobre acompleto amb un Tòtem, ara sí! Ja a la cinquena tirada, la...
