Caminada internacional de barcelona, 2011
16-10-11CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA.Com l'any passat i l'any 2008, avui ho tornat a participar en la caminada de 30 quilòmetres, organitzada per diverses organitzacions excursionistes de Barcelona, amb el suport de l'ajuntament. La caminada s'anomena Internacional, perquè durant l'any s'organitzen a diverses ciutats del mon, un esdeveniment semblant, dedicar dos dies a organitzar una serie de caminades, de diferents longituds, de 10 qms, 20 qms, i 30 qms. Les de 10 i 20 qms, es fan per la mateixa ciutat, una mica per promocionar-la, passant per llocs d'un especial interès turístic i cultural.La de 30 qms, també aprofita per passar junt a algun monument especial, però amb la particularitat de començar bastant lluny de Barcelona, per donar a conèixer als nostres visitants, els nostres paisatges més propers, com per exemple, Collserola en aquest cas. L'any passat i l'anterior, vam caminar per la zona de El Corredor.A quarts de set del mati ja estava aparcant el cotxe vora l'estació de BCN Sants, ja que el quarter general de l'organització d'aquest any, es trobava al Parc de l'espanya Industrial (no cal posar espanya en majúscula, no?).Abans de res, m'he anat a prendre'm un tallat al bar de l'estació, i ja seguidament, a recollir el full de ruta i pujar als autocars. Hem sortit a les 07,00 en punt del mati. Érem 7/8 autocars tots plens, que ens han portat fins el punt de sortida, a un lloc anomenat Les Escletxes, situat a El Papiol.Encara era fosc quan hem començat a caminar. Sempre em crida la atenció, la diferència que noto quan camino, per exemple per el camí de Santiago, o en aquesta mateixa marxa d'avui, comparant-la amb la Marxa del Garraf. En aquesta, sempre em passa la gent, quasi mai avanço a ningú, lògicament perquè participa gent jove, molt preparada, que a més, estan participant en una marxa puntuable per el campionat de Catalunya (aquí si, en majúscules), de caminades de resistència, mentre que avui, per exemple, m'avançava molt poca gent.He de dir que aquest camí d'avui, m'ha agradat molt més que el dels altres anys. Hem fet gran part del camí que agafem quan fem la Gràcia – Montserrat, encara que lògicament, en sentit contrari. Passem per uns boscos exuberants, plens de pins, absolutament verges. Sembla mentida que tant a la vora de Barcelona, tinguem aquest pulmó verd tant gran.En la Gràcia – Montserrat, es passa per l'ermita de la Salut, però avui no, tot i que hem passat molt a la vora, perquè hem agafat, de pujada, un estret corriol de bastant desnivell, que es justament, el que agafem quan deixem enrere l'ermita.M'ha cridat molt la atenció un noi que li mancava una cama i caminava amb una pròtesi, amb la mateixa força i decisió que qualsevol altre. El perfil d'avui ha sigut potser una mica més costerut que el de l'any passat. Hem passat dels aprox. 70 mts del punt de sortida, fins els 350 mts del coll de can Mallol. Després també un altre moment de fort desnivell, quan hem passat per el penúltim punt de control.Els avituallaments han estat correctes. No ha faltat l'aigua, els fruits secs, les xocolates, etc. De casa portava una ampolla d'aigua de litre i mig que no m'ha calgut obrir, i unes peces de fruita, que m'he anat menjant durant el dia.Sobre les 13,30 h he arribat a la meva destinació. Tenint en compte que ens hem posat a caminar a les 07,30, vol dir que he fet els 30 qms en 6 hores, lo que significa una molt bona mitja. Al final, em feien una mica de mal els peus, però molt be.Sempre, al final d'aquestes caminades et donen un número per un sorteig que fan de material esportiu, però també, com sempre, no m'he quedat. Després de veure'm una llauna de coca cola, ja m'he anat cap a casa.
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
