BURILES ROJOS (V+ / 45m) - La panxa del Bisbe
El Juan em truca i em diu que té un ratet per la tarda per anar a fer algo a Montserrat, els típics ratets “d’aprofitem a corre cuita a veure si ens dóna temps de pujar aquí o allà…”. Així que em proposa la Buriles rojos a la panxa del bisbe. És una via reequipada recentment pels seus oberturistes, els visas "elsvisas.blogspot.com". La via original va ser oberta l’any 1980 i ha sigut repetida poc si la comparem amb les seves veïnes, això és degut a la seva alta exposició amb l’equipament inicial. Ara ha quedat una via de passos fins i traçat macu sobre una roca de quatitat. Detall del tram de via que farem Així que després de menjar-me uns tapers al cotxe i pujar les escales del pas dels francesos entre alegres converses, ens plantem a peu de via! Això té bona pinta! Mirem l’hora que és i decidim de comú acord que només farem els dos primers llargs ja que els dos finals són tràmits de III i l’hora no apremia… Inici de la via amb el nom escrit en vermell PRIMER LLARG Jo m’adjudico el primer llarg. Diuen que és de posturetes i de bufar una micona… 5 metres de V+ amb un equipament generós. La via comença amb una lleugera tendència a la dreta, amb passos fins però en assegurats. La tirada es readressa per deixar-me el pas més delicat de la via, uns quants moviments que s’han de fer amb desició sobre presses fines-fines per arribar a la xapa. Un cop assegurats trobarem tres seguros més que haurem de guanyar flanquejant a l’esquerra, sobre més passos finets, per arribar a la reunió, no molt còmode. En general un llarg bonic per a mirar-se’l bé. (15m i 6 assegurances)Detall del flanqueig des de la reunióVista vertical del primer llargSEGON LLARG La sortida és una mica curiosa però el Juan la fa amb els ulls tancats. La via prossegueix bastant recte a través d’una roca escandalosament excel.lent. Anem trobant un seguit de lleugeres panxetes amb passos clars i bons, hi ha cantell i presses per triar i per vendre. Amb tots aquests ingredients només podiem esperar una via força vertical que si no la regules et pessigolleja els avantbraços. El caire d’assegurament esportiu del primer llarg no regne en aquest segon ja que hi ha uns bons viatges entre xapa i xapa que donen aquell nivell de compromís que no et permet relaxar-te ni un moment. La qualitat de la roca deixa llaçar algun merlet per aportar un plus de tranquilitat, oi Juan? Vista del llarg des de la R2Gorros des de la Panxa del BisbeEn Juan, feliç, després de currar-se un "peazo" de llargFred? Qui? El Dani?Un cop a la reunió ja veiem que d’aquí amunt la cosa ja afluixa molt el grau i dos llargs de tràmit ens manarien fins al cim però al cel li queda pocs minuts de llum i toca retirada. Abans d’arribar al monestir ja serà fosc… Ràpel directe fins a peu de via
