La carretera acaba a Orpí
Es pot deixar el cotxe al costat de la carretera i prendre un camí. Tantes vegades ho hem fet.Ben poques vegades deixem el cotxe perquè la carretera s'acaba.L'altre dia ho vam fer.La carretera, més aviat un camí ample asfaltat, mor. Mor en una prima línia irregular que contrasta dos colors i dues natures, la de l'asfalt i la de la terra, com la línia de la costa en contrasta també dues de ben diferents.La fi d'un camí.L'inici d'un altre.Perquè no fos ben bé així, per a fer abstracció d'inicis i finals, després de deixar el cotxe a un cantó, al costat del cartell que diu "KM 0", vaig retrocedir uns quants metres per la carretera i com aquell qui no veu o qui no se'n vol adonar, vaig caminar el tros final de carretera i l'inicial del camí sense parar. Volia experimentar la negativa a admetre la solució de continuïtat, en un acte de rebel·lia inútil.Inútil, sí. Em reivindico, ni que sigui de tant en tant, d'algunes inutilitats. O no. Que ja em cansa, massa sovint, haver de reivindicar res.Com em cansa cada vegada més explicar al meu bloc de motxilla els itineraris físics, quan els camins em son, més que mai, compendis de recorreguts espirituals per uns espais i uns temps.Potser el final de la carretera i l'inici del camí em van ser una al·legoria i per això l'altre dia em van cridar poderosament l'atenció.Potser el final de la carretera i l'inici del camí em van ser l'al·legoria del conjunt que varem formar els que érem i els que trobem a faltar.I haig d'escriure-ho al bloc de motxilla. Haig de fer-ho, maleït sia!El matí va ser agradable, amb boires altres que no ens privaven la llum i ens estalviaven la calor.Un dia d'una primavera reeixida. Fortament reeixida.El conjunt que formen el Castell i Sant Miquel d'Orpí domina tota la contrada. Als seus peus, la vall de la riera de Carme.I el gorg del Diable.I Santa Càndia.I al final de l'excursió, tornem al cotxe. Allí on s'acaba la carretera. I comença el - un- camí.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
