L’estanh Major de Colomèrs
El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable.Encara que la meua pretensió inicial era realitzar la ruta llarga dels estanys de Colomèrs, malgrat anar al mes de maig de fa uns anys em vaig trobar amb una quantitat de neu tan gran que els meus plans es truncaren, convertint el relativament senzill accés al refugi de Colomèrs en una bona aventura només armat amb unes botes de muntanya. Vaig a contar-vos, per tant, només la ruta fins l’estanh Major de Colomèrs, base del major circ lacustre del Pirineu. Estanh Major de Colomèrs gelatColomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer. L’existència d'un servei de taxis pot alleugerar molt la duració de la ruta, però tanmateix provoca que durant l'estiu l'estany siga visitat per nombrosíssims turistes, arribant a formar-se aglomeracions, tal i com comenten, molt importants; a més, no hi ha cap punt d'ombra al voltant dels estanys, pel que vos recomane acudir a la primavera o a la tardor, on els cromatismes i la presència de l'aigua atorgaran un valor afegit a la ruta. Això si, abans d'anar informeu-vos be del temps, no vos ocórrega com a mi.Ens dirigirem a la Vall d'Aran, tant des de Vielha pel túnel com per Vaquèira Beret pel port de la Bonaigua. A uns 13.5 quilòmetres des del primer o a 9.5 del segon es troba el poble de Salardú (Naut Aran), on connectarem pel sud amb la pista asfaltada de la Vall d'Aiguamòg. Seguirem la carretera durant uns 9 quilòmetres, paral·lels al riu d'Aiguamòg i passant per la presa amb el mateix nom, fins assolir el Plan des Banhs, on hi ha un balneari amb hotel i un pàrquing on deixarem els vehicles.Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hiPàrquing de Bahns de Tredòs (1.780 m)L'accés amb vehicles fins la senda del refugi està prohibida a l'estiu, pel que teniu l'opció, segons l'època de l'any, de pujar amb el vostre cotxe o amb taxi. Encara que són uns 5 quilòmetres amb una certa costera, personalment tenia ganes de fer la ruta a peu, i així vos ho recomane, ja que caminarem per bonics prats subalpins i boscos de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus sylvestris) sempre a la vora d’un idíl·lic riuet.Riu AiguamògDeixarem el balneari dels Bahns de Tredòs, els més alts d'Europa, pel PR Camí dera Montanheta, senyalitzat amb un cartell i paral·lel per la dreta de l'Arriu Aiguamòg, un riu tributari del Garona i capçalera de les aigües que recullen els estanys del circ de Colomèrs. Feta la primera corba, accedirem al interior de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. Als peus de l'espectacular i piramidal Tuc de Salana (2.483 m) a la dreta i el Tuc de Sendrosa a l’esquerra, caminarem per un bonic sender entre grans pinedes, estrats rocosos i amb la plàcida companyia del riu Aiguamòg, un goig per als sentits sense cap dificultat d'orientació.Passarem per la bonica cascada del Saut d’Aigües Tòrtes, on destaca un tort pi, i trobarem la pista forestal i el refugi no guardat d'Aigüestortes. Per la neu vaig seguir per la pista abandonant la senda, que...
