Volta al puig Major pel pas des Bous 4-1-2015
Foto: Antoni Maymó Duarte (AFCEC)Aquesta ruta que enrevolta el puig més alt de l'illa, el puig Major de Son Torrella (1436 m), té dues partes ben diferents, la zona salvatge que ultrapassa la serra de na Rius i la zona més civilitzada, la del camí dels Cingles, la carretera i el túnel. El tram de carretera es pot evitar deixant prèviament un cotxe abans del túnel de Monnàber, a la banda de Sóller. Per fer la volta al puig no cal enfilar-se a la serra de na Rius o de s'Almàngra, el motiu de fer-ho és per conèixer i baixar pel pas des Bous, el qual l'hem trobat gràcies a les indicacions de l'amic Tomàs Mut.►Àlbum fotogràfic de n'AngelikaDeixam el cotxe vora la base militar, a la carretera MA-10, Andratx-Pollença (►WP-0) (822 m). Començam a caminar a les 9:41 h cap a la finca de Son Torrella (WP-1), propietat de la senyora Immaculada Zayas, on de moment no trobam dificultats per botar una reixeta mig tomada i resseguir el camí de les cases. Actualment aquest rètol ha desaparegut. Tot i que s'avisa de que es practica la caça major a la finca, hi ha un botador pels senderistes.La GEM diu que aquesta antiga possessió del terme d'Escorca, està situada entre Cúber, el puig de ses Vinyes, el puig Major i la coma de Son Torrella. És documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. J. Vidal anota que: el puig Major, cau dins aquesta possessió i és denominat, així mateix, amb aquest antropònim: es Puig d'en Torrella i també Sa Sella d'en Torrella, per l'especial conformació —en figura de sella de muntar a cavall— de la cuculla d'aquest puig. Antigament anomenat pels mariners puig d'en Calobra i posteriorment puig Major de Sóller. Son TorrellaPassam entre les cases de Son Torrella i uns safareigs a l'ombra d'uns grans polls. El camí per on transitam, és el darrer tram de l'antic camí de s'Alzina Grossa, el qual passava per s'Estret del Gorg Blau, les cases d'Almallutx, les cases de Cúber, les de Son Torrella, i acabava un poc abans del coll de ses Vinyes (o de Son Torrella). Els americans obriren el túnel del Gorg Blau i traçaren de nou aquest vell camí, fent-ho arribar al cim del puig Major (1958). Foto: A. Maymó Duarte. (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)A l'antiga fotografia d'Antoni Maymó apareixen les cases de Son Torrella, el puig Major i l'impressionant penyal del Pa de Figa (1256 m), tot un repte pels excursionistes. Llegim a Les possessions de Mallorca II que: «En 1934, convidats per la família Zayas, visitaren la finca Francisco Franco Bahamonte i la seva esposa Carmen Polo. L'estada inclogué una excursió fins al cim del puig Major, guiada per l'amo de Turixant». Arran d'un conveni de l'any 1953 entre l'Estat Espanyol i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, denominades, des de 1991, Quarter Aeri Puig Major. Les construccions militars comprenen, per una banda, els allotjaments i les dependències dels serveis de seguretat i del personal encarregat del maneig de les instal·lacions, vora la carretera Lluc-Sóller, i per altra banda, el radar, al cim del puig Major. Ambdues infraestructures s'uneixen mitjançant una carretera de traçat sinuós, que fa aproximadament 8 km de longitud.Voladura del puig MajorPer aixecar les instal·lacions militars en el punt més alt del puig es va retallar l'altura màxima en 9 metres, quedant limitada a 1436 m. Tot i això no es posen d'acord amb l'alçada màxima, a moltes publicacions l'acoten a 1447 m. Segurament és perquè donen l'altària natural. Pagenstecher (1867) dóna la cifra de 1400 m o 5637 peus. En canvi l'Arxiduc (1884) és més precís, diu que s'alça a 1.445,22 metres sobre el nivell de la mar. Creuam la carretera del puig Major, la qual xapa el nostre camí que continua per la dreta, paral·lel a la carretera. Creuam un portell amb barrera oberta (WP-2) (826 m) i...
