Via Francesc Casanovas i Pera als Plecs del Llibre

16 de juny de 2013Mai havia tingut l'oportunitat d'escalar als Plecs del Llibre, degut a que les escalades som molt exigents i requereixen tenir bon grau i "coco" per poder anar sobrat amb grau de V "a pel" per aquestes esveltes arestes. El dimarts rebo un missatge d'en Joan Pera dient-me que si vull anar a fer la Francesc Casanovas dels Plecs i justament el dilluns caminant em torço un peu... te nassos las cosa. Amb en Joan Pera ens vàrem conèixer fa vuit anys en un curs de monitors d'escalada i des del primer moment, va haver "bon rotllo", però mai havien quedat per escalar junts, malgrat els cops que ho vem dir. Renoi, em sabia greu! però el peu manava. El divendres, sortosament ja no em feia tant de mal i per altres circumstàncies el dissabte vaig quedar per escalar i no va ser possible. Quedava la Francesc Casanovas... grau exigent, llarga i aproximació també llarga, m'aguantarà el peu? El truco i li dic que vinc. Serà una escalada on, en Joan Pera, commemorarà els 15 anys que es va obrir la via en memòria del seu cosí i jo, per fi, m'acostaré als tant preuats Plecs del Llibre. També ens acompanyaran l'Àngels i en Vicenç, amics d'en Joan Pera amb la idea de fer la Griviola Bella del Montgrós... deu nidó la via!!!Quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorçar però sembla que el dia està "lletxot" sembla que plourà d'un moment a l'altre. Prenem els "trastos" i enfilem cap al coll de l'Ajeguda i per sort escampant els núvols i queda un dia esplèndid... però també, molt calurós.Caminant al darrera d'en Joan Pera, vaig mirant les arestes dels Plecs, mentre començen a despertar-se les papallones de l'estòmac. Quin passatge i quines parets més "acollonidores" vaig pensant. Be, arribem a peu de via i amb les material i els peus de gat posats presenteixo que aquest cop m'arresegaran... "Animo Juanito, que son pocos y cobardes"1er llarg: IV i IV+ tres espits en 15 metresComenço jo per no "apalancar-me". El llarg es curt però la roca es prou polida i un xic incòmoda i el sol escanya de valent, però amb tranquilitat arribo a la cornisa de la runió i ja he entrat en matèria.2on llarg V, 6a, V+ i V uns 10 o 12 espits en 40 metresSurt en Joan Pera i des de la reunió no es veu tant "fiera" la tiradeta... no us enganyeu, es molt difícil, al menys per mi. Es un llarg tot de placa, amb regletes i preses petites on les assegurances son properes però s'ha d'escalar i samblave que estaven molt lluny. En Joan Pera es va fer tot el llarg sense tocar res, jo, evidentment, un repós a cada espit.3er llarg V+ (A0e) V i IV+ uns 6 o 7 espits en 35 metresAquest llarg el volia fer jo però en Joan Pera no em va deixar... vinc de convidat i faré el que em manin! el pas més difícil de la via es sortir de la reunió. Un pas d'adheréncia i desprès un desplomet ben assegurat que si no el pots fer en lliure o fas en A0e. després, ja més tranquil, va baixant la dificultat fins la reunió.4t llarg IV i IV+ uns 6 o 7 espits en 40 metresLi dic que vull fer de primer per que si no, es que no puc fruir de l'escalada, que ara ja vaig calent... i per sort em deixa!!! El llarg es prou tranquil però te les seves coses. Has de pujar a dreta i esquerra buscant el camí més evident. Surts de la reunió amb bona presa no massa vertical per anar redressant-se a mida que vas pujant fins muntar la reunió en un desplom on toca l'ombra que es per on va la via Aresta del Sol5è llarg V, 6a, V+, V i IV uns 10 espits en 45 metresAquest es el llarg que a mi em feia més por però tot el contrari, aquí la presa es boníssima, vertical però molt bona. es un xic més fàcil que el segon llarg. sortim de la reunió per la nostra dreta pel fil mateix de l'esperó fins que a uns 10 metes es posa molt vertical. despès de superar un parell de passos (6a) es torna més humana la cosa i podem gaudir de la roca fins la reunió que en porta al cim d'un dels Plecs. Ara desgrimparem un pleg i un altre més fins el coll dels Plecs i el Montgrós des d'aquí podem veure a l'Àngels i el Vicenç que els hi queden pocs llargs per...

Via francesc sunyol a malanyeu

 DIMECRES, 24 DE GENER Aquest dimecres pinten “bastos”, poc a poc els companys han desertat, uns per malaltia , d'altres per compromisos i m'he tingut que buscar la...

Via Terra de Vents als Plecs del Llibre.

 Quan quedes amb un habitual de Sant Llorenç costa trobar una via on un pelacanyes com jo no acabi veient la padrina. Per sort avui el company s'apiada de mi i accedeix a...

Més malanyeu: avui la via francesc sunyol

Torno un altre cop a Malanyeu. No es casual. A l'hivern resulta un indret encantador amb assegurança d'escalfor del sol. Avui anem a la via Francesc Sunyol. Costa de dir però...

El Llibre recomanat : Un año con las Cigüeñas

Fitxa Tècnica ISBN978-84-944295-8-3 Páginas : 40 Edición : Año 2016 Editorial : Loguez Sección : Infantil Precio : 11,95 euros Sinopsis ¿Quién crotora sobre el tejado de...

Ruiz Justicia als Plecs del Llibre.

Itinerari esportiu que recorre un esperó ben trempat amb molt bon ambient.Els entesos de Sant Llorenç diuen que la roca és bona,deu ser veritat.Bastant equipada primer amb...

El Timbaler del Bruc, via Francesc Sardans

Aquí estic, sota l’impacte del confinament forçós i intentant recordar quan i on va ser la nostra darrera escalada abans de que s’imposés l’estat d’alarma per la...

Vies francesc sardans+aresta brucs+africa

DISSABTE, 04 DE GENEREls que tenim quitxalla petita sabem que aquestes dates son difícils de compaginar amb l’escalada, cal anar a fer moltes comandes amb els reis mags...

MONTSERRAT. PLECS DE LA VINYA NOVA. Via GEM.

20/09/19. Quedem amb el Ramir per a una matinal a Montserrat, al final decidim anar a la via GEM als Plecs de la Vinya Nova. La darrera vegada què l’havia fet va ser l’any...

Montserrat - Plecs de la Vinya Nova - Via GEM.

A voltes hi ha vies que et sorprenen, la Via GEM és una d'aquestes vies que des de baix no és massa atraient, però un cop hi ets, vas descobrint un itinerari excel·lent, que...

G.E.M. als Plecs de la Vinya Nova

Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via...