El Timbaler del Bruc, via Francesc Sardans
Aquí estic, sota l’impacte del confinament forçós i intentant recordar quan i on va ser la nostra darrera escalada abans de que s’imposés l’estat d’alarma per la Covid-19... Ah, sí!.. Va ser el passat 4 de març a la Francesc Sardans Fàbregas, una via oberta pels afamats germans Masó al Timbaler del Bruc, agulla situada a l’extrem sud del serrat dels Pallers.Recorregut de la via Francesc Sardans al Timbaler del BrucRessenya de la viaRecordo bé que aquell dia vam arribar al Bruc i vam deixar el cotxe a l’aparcament del Bruc del Mig, totalment aliens d’allò que s’anava coent, poc a poc però imparable. Després de vestir-nos “de romans”, vam començar a caminar en direcció al refugi d’Agulles, tot deixant a la dreta l’accés a can Salses i travessant la Plana Llarga. Uns 15 minuts més tard vam trobar una cruïlla amb un pal indicador on vam deixar la pista i ens vam endinsar cap al massís per un camí carreter a frec d’uns camps d’oliveres. Recordo que el cel estava trist i gris, però quan ja ens acostàvem a la base de les roques, el sol tot just s’afanyava a sortir d’entre les boires.Ens acostem a la base del Timbaler del BrucPrenem el sender a la canal del PagèsQuan vam arribar a l’entrada d’un sender, marcat amb una fita i que condueix a la canal del Pagès, el sol ja lluïa tímidament i la temperatura començava a fer-se agradable. Aquest sender ens va portar fins a una petita esplanada on, davant nostre, s’alçaven el grup de roques encapçalades pel Timbaler, a la dreta, i el Gerro a l’esquerra. Aquí vam prendre un corriol que, costerut, s’enfilava fins el peu de la via marcat amb un 6Q, o sigui Siscu, diminutiu de Francesc... Què subtils, vaig pensar.Primers compassos de la viaEn Pau va iniciar l’escalada tot enfilant-se per un diedre protegit per un pitó, i on també hi va posar un friend per a més seguretat. A mig diedre es va desplaçar cap a la placa de la dreta on lluïen les primeres xapes. I així va anar progressant per la difícil placa fins que va arribar a la primera reunió.Progressant pel fil d’un esperóRecordo que em va costar una mica pujar pel diedre, però encara em va costar més entrar a la placa perquè havia pujat massa amunt pel diedre, per la qual cosa vaig haver de fer un delicat flanqueig per la vertical i fina placa. Després d’uns metres molt verticals, la placa es va anar tombant i el grau va anar baixant progressivament. Així vaig arribar a la primera reunió situada al peu d’un ressalt d’aspecte descompost.Arribant a la primera reunióLa primera reunió sota un ressalt descompostPer a evitar aquest tram descompost, la via surt per la dreta de la reunió. Així en Pau, després de flanquejar sota aquest tram descompost i de creuar una canal terrosa, va rodejar un esperó molt aeri i va començar a pujar pel seu fil cap a la segona reunió. Recordo que feia un bon sol, el cel estava ben blau i jo des de la reunió tenia una bona vista del front sud de Montserrat... un plaer!Inici de la segona tiradaAssegurant des de la primera reunióRecordo que el tal plaer se’m va acabar quan vaig sortir de la reunió i vaig flanquejar massa per sota del que tocava i per això em va costar una mica arribar a la primera xapa que la tenia molt amunt. Després l’ascens per l’esperó també tenia la seva cosa perquè era molt vertical; però com era una tirada molt curta, de seguida vaig arribar a la segona reunió, situada al peu d’un contrafort del Timbaler.Arribant a la segona reunióLa segona reunió al peu d’un contrafortAquí la via canvia d’agulla i la tercera tirada és la més llarga i difícil de tot el recorregut. Recordo que en Pau va sortir de la reunió per la dreta i va creuar una canal molt terrosa fins atènyer la base de l’agulla del Timbaler pròpiament dita. Recordo que es va començar a enfilar per un diedre molt vertical i obert on hi va trobar uns passos molt difícils, qualificats de V+ i fins i tot de 6a, que va superar amb belles passes d’equilibrista. També recordo haver donat...
