La lluna treu el nas
Mar i cel, una sola fosca. Una fosca per a embolcallar la ratlla d'on neixen les estrelles, allà on fineix la mar. Em calen les minses llumeneres per no perdre’m en terra, ai las! com vaixell que dins la boira cerca delerós la llum del far. De totes les fosques, la fosca, la fosca al cel i a la mar. Si un moment, però, s’esquinça: la lluna treu el nas.Tossa de Mar, 22 de juny de 2013