+(800x600).jpg&w=320&h=180&zc=1)
L'Etna, una aventura amb regust de lava.
Quan vaig arribar al coll del Refugi del Filòsof, sentia al Quim que deia: Manjare, manjare!! mentre els components de l'equip de rescat ens feia pujar al seu jeep per portar-nos avall.Així és com va acabar el nostre intent acostar-nos o pujar el cràter de l'Etna, tornant a tota pastilla amb un jeep lluny del d'aquest bellísim volcà perquè no ens caigues un bloc de lava al cap. No vam fer el cim, però va ser un gran dia , divertit i diferent.Tot va anar així: Una de les nostres fites del viatge era pujar al volcà Etna , o ascendir el màxim pugeussim en aquesta muntanya de foc. Cal dir que és un indret molt turístic, i tot està preparadíssim per que tothom arribi ben amunt.Per situar-nos una mica, l'Etna de 3343m. és el volcà actiu més alt d' Europa i es troba a la costa est de Sicília.Quant a l'ascensió al cràter, tècnicament no te complicació, caminar i prou, tot depèn de l'estat d'ànim del volcà, de si està en una erupció o no .La logística d'accés (parlo en "plan" turístic ) és un funicular que surt del Refugi de Sapienza (zona de pàrquing," xiringuitos" etc.) que es planta a 2500 m a on hi trobarem la típica estació amb restaurant, lloguer de material, souvenirs i una bona col·lecció d' impressionants fotos de l'activitat volcànica de la zona. Des d'aquest punt en una mena de busos 4x4 fan arribar al refugi Torre del Filòsof (que del refu no en queda res) a la cota 2.900, de d' on es poden tenir unes grandioses vistes de l'Etna i la seva activitat. I, depenent de l'activitat del volcà es podrà pujar o no cap als cràters somitals.Nosaltres vam optar per la opció caminant, vam sortir del Sapienza, aquest tram no te gaire atractiu perquè es camina per sota les torres del funicular. Però és curiòs, recorre una forta pendent sobre pedra negra volcànica i polsegosa comencem a caminar, llàstima de les "torretes"...Des de l'estació del funivia vam continuar caminant, en un entorn volcànic i “gàlactic” trepitjant lava i creuant clapes de neu. Tot això acompanyant per uns impressionant espetecs, fumaroles i llançament de lava rogent. Un espectacle vaja. A nosaltres ens va semblar que un volcà era normal que estigués fent tot el que feia l'Etna. Teníem clar que no faríem el cim però ens volíem acostar el més amunt possible per estar una estona contemplant aquella meravella. un dels pocs trams varem seguir la pista excavada en el gel pels busosfortor de gassosPerò va ser justa arribar al coll del Refugi Torre del Filòsof,que ja ens esperava quatre components de l'equip de rescat o de muntanya en un jeep i amb molta pressa ens porta van cap a l'interior del vehicle, estaven accelaradíssims, no paraven de repetir que si el vent canviava ens podien caure lava, foc, i pedres!! I aquí va ser quan el Quim els hi deia que un moment, que es volia menjar l'entrapà tot mirant l'Etna, però res res res, els col·legues anaven més encesos que el volcà i no ens van donar ni un segon de relax. Avall gas a “fondo” fins a l'estació superior del funivia. Doncs resulta que l'Etna estava en una erupció que feia molts anys que no es veia, i nosaltres ni idea. De fet ja vam flipar amb els fortíssims espetecs que sentíem des del cotxe durant la nit,però ens va semblar que era un fet normal. També haig de dir que no vam trobar ni un cartell indicador sobre l'estat del volcà i fins el punt a on era permés arribar, cosa que vaig dir als de rescat (que tot i que eren molt trempats i es van preocupar per nosaltres ) em van respondre que havíem matinat massa, que potser havia d'haver pujat amb el funivia. Ups!! L'endemà de tot això, però, la muntanya estava ben tranquil·la, ni un soroll, ni una mica de fum, aquesta devia ser la situació normal.El que si ens va cridar l'atenció quan vam baixar cap al pobles del voltatn era la gent escombrant estores de lava que s'havien format en les carreteres, carrers i teulades....és ben cert els que ens deien els...
