Ascensió al Vignemale (3.298 m) i més ...
Gran jornada de muntanya amb un llarg recorregut pel massís del Vignemale. A les sis del matí hem esmorzat en el refugi de Bayssellance (potser és massa optimista dir-ne esmorzar d'aquella misèria) i ens hem posat en marxa. Cal baixar una mica pel camí per on vam pujar ahir fins trobar un altre camí a la dreta que ens porta en direcció a la cua de la gelera del Vignemale, travessant unes faixes rocoses i saltant la morrena lateral de la gelera. Aquest any hi ha molta neu i les condicions de la gelera són òptimes: una magnífica catifa blanca homogènia, amb el grau just de duresa i amb una traça perfecta. Amb el grampons als peus hem pujat sense cap problema fins al peu de la Pique Longue, on ens hem tret els grampons, hem deixat la motxilla i ens hem posat el casc (aquí cauen sempre moltes pedres) abans de començar a enfilar-nos grimpant en direcció al cim. No hi ha un camí definit sinó que cal buscar els millors passos però en pocs minuts hem arribat tots al cim de la Pique Longue (3.298 m), el punt culminant del Vignemale. El dia no podia ser millor, sense cap núvol i ple de llum; les vistes eren extraordinàries. Cap a ponent es veia el Balaitús i moltes més muntanyes i a sota mateix, la gelera del Vignemal amb tots els seus cims. Hem fet les fotos de cim i la panoràmica circular:
var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [], bBWSmu_w='425', bBWSmu_h='60';
(function(){ dmdEmbeds.push('bBWSmu');})();Hem tornat a baixar a la gelera, passant per les Grotes Russell, hem recuperat la motxilla i, seguint una traça de flanc, hem arribat en molt pocs minuts al Coll de Cerbillona, des d'on també hi havia un gran panorama. Hem esmorzat una mica, abans d'atacar el segon objectiu de la jornada. Hem deixat les motxilles al coll i hem pujat per una cresta fàcil fins al Pic du Clot de la Hount (3.289 m). Hem tornat al Coll de Cerbillona, hem recuperat les motxilles i per un bon camí hem arribat ben aviat al cim del Cerbillona (3.247 m). Més fotos de cim i una nova panoràmica circular:
var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [], eSMZWi_w='425', eSMZWi_h='60';
(function(){ dmdEmbeds.push('eSMZWi');})();També caminant, sense cap dificultat, hem arribat al Pic Central du Vignemale (3.235 m), passant pel Coll de Lady Lister. Després de fer les fotos del cim hem estudiat la fase següent del nostre itinerari: des d'aquí el Montferrat es veia separat de nosaltres per una fina aresta, que en alguns punts semblava difícil. A la dreta, un pendent molt dret (la marmolera del Vignemale) donava impressió de perill. Hem baixat una mica, evitant els trams més esmolats de l'aresta, i hem seguit per un caminet amb algun petit pas de grimpada fins a sota de l'esperó final del Montferrat. Hem deixat les motxilles, hem agafat el cordino i ens hem començat a enfilar per l'aresta. Finalment no ha estat necessari utilitzar el cordino, que únicament ha servit per donar color a les fotos del cim, i hem arribat al Montferrat (3.219 m), cinquè tresmil de la jornada. Des d'aquí teníem una gran vista de la gelera del Vignemale amb els cims de la seva corona. Novament hem fet una panoràmica circular:
var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [], dgcTes_w='425', dgcTes_h='60';
(function(){ dmdEmbeds.push('dgcTes');})();Hem retornat al punt on teníem les motxilles, hem baixat directament a la gelera seguint unes fites i aviat hem retrobat la traça de pujada per retornar al punt de partida. Hem arribat aviat al refugi, que estava molt ple i encara hem tingut temps de fer la migdiada i jugar a cartes abans del sopar, que avui ens ha semblat molt millor: sopa de tomàquet, ànec amb verduretes, formatge i mousse de xocolata. Per acabar hem brindat amb un xupito de génépi per celebrar l'exit de la jornada.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar aquí el TRACK.
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
_(1)_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
