Cada cop més tiesa, 6c (50 m) + Yo los saqué del marcando estilo, 6b (50 m). Cingles de la Llum, Camarasa
Ser un 'agonies' et permet fer moltes coses en poc temps però cap de bé. I a cal Gall d'agonies n'hi ha alguns. En el meu cas particular, podria dir-se que l'espectre mental ha derivat de l'Asperger de joventut a un THDA més senil. Però clar, la Montse i l'Emili no estan a l'aguait de la pèrdua d'oli del corral, i acudeixen al sopar dels Gall amb les millors intencions. Entre riures ens comenten les seves noves apertures als Cingles de la Llum, al costat de La Pera, i nosaltres, que podem estar beguts però aquestes coses no se'ns escapen, prenem nota. Però no bona nota, ja que ens oblidem de preguntar què cal de material. Total que hi acudim amb cintes de friki i els àliens de rigor de l'Ari, i clar, a flipar colorins amb els alejes. La idea era fer una mica de puja i baixa, ja que portem al Roc constipat i no l'han volgut al cole. Són dues vies d'un parell de llargs, ben bones, i una segona amb una variant de sortida. Totes les reunions són rapelables, cosa que us permetrà fer-les en mode "esportiva". S'ha fet un sanejament a consciència, però l'inevitable pols i terra romandrà un temps mentre no plogui fort.Material: feu cas de la ressenya Ressenya original TraçatVic empalmant els 2 llargs de "Yo los saqué del marcando estilo"Roc aguantat metxaLo Xist
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
