31 d'Agost de 2013-BERGA-Serra de Queralt-MOSSEN RAMON 80 m. V+
AproximacióRessenya de http://muntanyenc.blogspot.com.es/ Aquest dissabte teníem la intenció d’anar al Salt del Sallent a Rupit, ja fa dies que li tinc posat l’ull, mes que tot per lo curiós del lloc, però sembla que ho haurem de deixar per un altre dia ja que algun GALL no es troba prou motivat per xupar “pedal”. En vista del èxit , cal reprogramar rapit el pla de vol. Que hi ha , mes o menys, a prop d’allí que valgui la pena fer 190 km? Em ve al cap el Balco del Gresolet, al peu del Pedraforca, allí hi toca l’ombra i hi ha dues vies assequibles i equipades. Amunt que fa pujada. Arribada a Saldes i esmorzar (que no falti). Pugem fins el mirador i..... Ostia!!!! Fot un fred que pela a l’ombra. Ja se! Direu que uns GALLS com nosaltres tenen la ploma ben espessa... doncs .. No! Al començament d’estiu canviem la ploma, igual que fan les serps amb la pell, i fins final de Setembre no ens guarnim amb el plomatge cerimonial (tot terreny). Be , i ara que fotem?. Les aproximacions a les vies del Pedra son llargues i penoses i amb tot això se’ns ha escapolit un temps preciós. Lo Tato (GALL il·lustrat) ens treu del apuro: “Hi ha un boci de paret al peu del Monestir de Queralt on hi ha un parell de vies, tres llargs, no son una meravella però...” Au vinga, som-hi. Pel camí d’aproximació ja anem veient de que anirà el “percal”. Una paretota mig amagada entre els boixos i les carrasques, una calor de collons i ganes , al menys per la meva part, de fotre el camp. Lo Paepe al inici Lo Paepe al L1 Lo Paepe al L1 Lo Tato al L1 Lo Tato al L1 Lo Paepe al L4 Lo Tato al L4 Lo Paepe sortint del Matto Grosso Fotocim De la via , que voleu que us diga, es un itinerari rebuscat entre el poc de si que dona la paret i penso que serveix de recurs per a fer una escaladeta rapida per a la gent dels voltants. L’equipament es acceptable, tot i que el emplaçament de les assegurances (sobre tot les reunions) les hem trobat fora de tota lògica. El descens l’hem fet caminat cap amunt fins a trobar el camí vell del Monestir. De baixada lo Paepe i lo Tato s’han fet uns bouldersque hi ha a la mateixa vora del camí, molt bonics, per cert. Al final hem aprofitat el dia, hem fet quilometres, hem ascalat, hem caminat, hem fet turisme, país, i jo, m’he fet un fart de renegar. Soc un desagraït però no hi tornaré mes.LO XIST :
