Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya
Doble jornada barranquista en el Berguedà amb dues activitats molt diferents entre elles. Primer hem fet el descens del Barranc del Coll de Sant Ramon, fàcil i obert, que es pot classificar a la categoria dels barrancs per a col·leccionistes. Després, hem enllaçat amb la part final d'un altre barranc, molt més esportiu: el Torrent de Fumanya, que té un espectacular salt final de 55 metres.Avui el dia era gris i ennuvolat però les previsions deien que no plouria i per això, després d'uns dubtes inicials, hem decidit seguir endavant amb l'activitat prevista. Tot i així, ha plogut els dies anteriors i tot està ben remullat.Abans de començar l'activitat hem fet una maniobra de cotxes deixant un vehicle a La Rodonella i pujant amb l'altre vehicle per la carretera de Fígols i després per una pista, fins a prop de la capçalera del barranc. Abans d'arribar-hi, la pista travessa el torrent de Fumanya, més amunt del punt on hi havíem d'entrar. Ens ha sorprès veure que aquest torrent, normalment sec, portava un cabal relativament important i hem pensat que, com a mínim, ens mullaríem els peus.Hem deixat el cotxe en un petit replà al costat de la pista i hem iniciat l'aproximació al Barranc del Coll de Sant Ramon. En pocs minuts hem arribat a l'entrada del barranc i hem iniciat el descens, que en aquesta primera part es fa caminant. Tot estava enfangat i relliscós; els petits ressalts que en condicions normals serien ben fàcils, demanaven una mica més d'atenció però, a poc a poc hem anat baixant fins a l'inici de la part tècnica del descens.Hi ha un total de 7 ràpels, el més llarg de 25 metres i la major part poc verticals però hem fet un parell de ràpels imprevistos per baixar zones relliscoses. Tot i ser un barranc poc vertical i de poca entitat, l’itinerari ha estat interessant pel recorregut entre boscos espessos i solitaris, plens d’ambient de tardor i coberts de fulles seques.Després del darrer ràpel hem seguit baixant una mica, ara ja caminant, seguint la riba esquerra del torrent fins que hem trobat un caminet transversal. Aviat hem comprovat que aquest era el camí que esperàvem trobar perquè estava senyalitzat amb marques de pintura vermella. Hem pujat pel camí, una mica desdibuixat i perdut pel bosc però amb les marques de pintura que ens han anat guiant fins que, ja a prop del final, hem començat a sentir la remor de l'aigua. El camí ens ha portat fins al costat del Torrent de Fumanya, just a sobre del sector final. Aquí el torrent baixa encaixonat i s'aboca al salt de 55 metres, el punt més interessant de tot el recorregut d'avui. Baixava força aigua, un cabal relativament important, tenint en compte que aquest torrent sempre està gairebé sec quan no està sec del tot.Hem fet un curt ràpel des d'un arbre per entrar al torrent, just al costat del penúltim ressalt, d'uns 7 metres. Per arribar a la capçalera del salt final hem fet un ràpel guiat, per tal d'evitar un petit gorg, i finalment hem arribat a un petit balcó abocat a l'abisme. Hi ha un parabolt que permet fer un curt passamà per arribar sense perill a la instal·lació del ràpel.Tot i que el cabal no era massa gran, aviat hem vist que no podríem evitar la remullada. No era la primera vegada que un barranc sec ens sorprenia amb més aigua de la que esperàvem i sense el vestit de neopré, de manera que, resignats, ens hem preparat per a la dutxa involuntària i hem iniciat el ràpel final.Tal com prevèiem, no es podia evitar la remullada i hem arribat a la base del ràpel ben xops però satisfets per la singularitat de l'activitat en un barranc que en teoria és sec.Finalment hem iniciat el retorn, baixant una estona pel torrent fins a trobar el corriol de sortida. Tot estava mullat i relliscós i calia anar molt a poc a poc, però finalment hem arribat al camí, un tram del GR-270 (Camí del Llobregat) per on hem baixat fins a La Rodonella, on havíem deixat un cotxe.I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista amb remullada imprevista. Aquesta vegada és...
