Vies mossèn ramón i mossèn tronxo
Dissabte, 29 de junyPuntual com sempre arribo al Bruc a les 8, 30 just en el moment que obren el bar i encara no hi ha ningú, ja sé que em tocarà esperar ,però m’agrada començar tranquil la jornada.A les 9 comencen a arribar els companys i mentre esmorzem anem explicant les nostres aventures més recents, fins l’hora de marxar que és quan tenim que decidir on volem anar.Tots ens anem dispersant per Montserrat però en Cèsar i jo no tenim clar on anar i aleshores se’m encén la llumeta, podríem anar a Berga, hi ha dues vies, que els companys ja han fet, que m’agradaria conèixer i poder tastar-les. Es tracta de les vies del Mossèn tronxo i Ramón respectivament, tenen algunes característiques prou atraients com poca aproximació, són curtes i amb roca diferent, a més, alguns comentaris les deixen força bé.Una vegada decidits agafem el cotxe i enfilem direcció a Berga, en una hora estem aparcats a la barriada de Fumanya i preparant el material. Enfilem per un camí estret però suau que ens va apropant al peu dels cingles de sota el monestir del Queralt i no ens costa gaire localitzar les vies, és un espai ple de matolls i bosc, els aperturistes han anat cercant les millors plaques que hi ha per la zona.Pujar fins a peu de via ja ens costa més, cal agafar una sèrie de tarteres però entre elles cal passar per boscos de garrics que et deixen les cames a caldo.La primera que fem és la Mossèn Ramónperquè ens caldrà baixar rapelant i a continuació anirem a la Mossèn Tronxo que ens permetrà baixar caminant fins el cotxe.La primera tirada té una roca estranya, sobretot al seu primer tram però poc a poc aquesta millora i el tram final és força agraït, les assegurances combinen els parabolts amb invents i pitons vells, la graduació és de cinquè grau.La segona la fa el Cèsar i és una combinació de flanqueig i bosc penjat, hi ha un punt on cal a més de fer el mono, ser llarg, si no, cal fer servir l’enginy per a superar-ho. La graduació d’aquest tram és de quart grau amb un pas de Ao.La tercera tirada comença amb un tram vertical ple de ponts de roca per desprès ajeure’s força i canviar la verticalitat per la finor. La tirada està molt ben assegurada i una dificultat de cinquè amb un petit passatge que podria ser de cinquè superior.Des de la reunió un rappel de 60 metreso bé dos de 30 metreset deixen a peu de via.La segona via “Mossèn Tronxo” és menys agraïda .La primera i segona tirada aprofiten petites plaques enmig del bosc per anar guanyant els metres necessaris per arribar a la tercera tirada i última de la via. Una placa de 40 metres amb una dificultat de cinquè sobretot perquè la roca no és de les millors, però val la pena fer-la.Pocs metres per sobre de la tercera reunió creua el camí empedrat que ens tornarà a Berga en 15 minuts.Una vegada aquí cal fer la cervesa de rigor i tornar a casa.J. ESTRUCH
