Els Guardians de Busa a la Presó de Busa.
Sempre he pensat que hi ha vies que només es repeteixen una vegada i Els Guardians de Busa a la Presó de Busa és una d'aquestes. Quan parlo malament d'una via, llavors em foten la bronca per fer-ho, però jo només escric les sensacions que he tingut i, les d'avui han estat: per haver-m'he matat.La primera imatge de la fissura/diedre/xemeneia no reflexa el que després et trobes, bufa! Tot sigui dit, algun tram bo, bonic i exòtic també hi és, com ara el L2 i gairebé tot el L3.Però m'he flipat tant en el L1 que en arribar a l'arbret de l'R1 he pensat que no m'aguantaria i he seguit amunt. En arribar a l'R2 no he sabut com muntar la reunió (encara ara no sé com ho van fer el oberturistes) i he seguit amunt.Finalment, després de 80m al límit de la corda, he arribat a l'R3 amb els ulls sortits i col.locant tot lo petit que hem quedava per montar la reunió, menjant-m'he amb patates tot lo gran. Uf uf!! Quina agonia!! Encara estic taquicàrdic!!!Així, el material que demanen els oberturistes i el que he fet servir jo, no te res a veure. Però podem arribar a un consens dient: Tascons, Friends (fins C3), aliens, alguna baga i alguns cordinos prims. La roca (la gran culpable de que aquesta via sigui xunga) és molt dolenta en el L1 (però molt), acceptabe amb algun tram bo en els L2 i L3, però al final d'aquest i el L4 torna a ser dolenta amb ganes.Apa! Fins aviat i suposo que això em passa per anar en solitari, jeje!!
