Serra de Busa - Via Maneras de vivir - 09/11/2013
La Serra de Busa, és un lloc que enamora, les tardors i l'hivern li donen uns colors especials. Malgrat encara no hi hem escalat, avui és la tercera vegada que visitem aquesta serralada; el primer cop ens vàrem perdre i quan vàrem arribar a peu de via ja era massa tard, el segon cop vàrem fer una sensacional excursió que ens va permetre conèixer en detall tota aquesta contrada, i avui, anem a escalar la via Maneras de vivir. Hem dormit al coll d'Arques abans d'arribar a dalt del Pla de Busa. Quan ens hem llevat estàvem envoltats per la boira, el dia es presentava un xic més fred del que estem acostumats darrerament, tot i així, agafem el material i pugem fins a dalt al Pla de Busa. Quan arribem a dalt, veiem que el dia es presenta força bo, hem deixat la boira al nostre darrere. Equipant-nos al costat del cotxe.La boira jugatona. Deixem el cotxe i enfilem pista avall, primer asfaltat, i després de terra, però que es pot transitar amb un cotxe normal. Just quant hem començat a baixar la boira ens ha tornat a guanyar, no es veu res de res, sort que recordava el lloc exacte on es deixa la pista, just en un lloc que hi ha un encreuament de camins i baixant a l'esquerra surt una pista al costat d'una bassa pel bestiar. Seguim aquesta pista sense veure la paret, sembla un bosc fantasma il·luminat pels colors rojos dels arbres, el fred és viu. Sembla que anem un xic justets de roba.Quan estem a sota de la paret, just podem veure la llastra desenganxada que ens permet situar el peu de via. Els darrers metres per arribar a peu de via ens han costant una mica, el terreny està brut.El primer llarg es veu brut i estrany, quan fa temps que no fas cap xemeneia és nota. Tot i que no és massa difícil, ens costa situar-nos-hi, IV+ amb rebava, sense cap assegurança, però de fàcil equipar amb un Camalot i després un tascó. R1. 15 metres IV+ El segon llarg, tot i que si veuen assegurances, es veu difícil, després quan t'hi poses és una altra cosa, la roca és molt millor i malgrat que alguna assegurança està llunyana i això sempre influeix, hi ha la possibilitat de reforçar amb alguna assegurança flotant. L'Ita començant el segon llarg, pensava que s'ho podria fer amb la motxilla, però un cop fa el primer pas, ja veu l'haurà de portar penjada. R2 30 metres Vè. El tercer llarg és bonic, ara ja s'ha aixecat la boira, però el sol no ens toca amb l'intensitat que voldríem. Aquesta tirada consisteix en deixar la llastra fent un flanqueig a l'esquerra per situar-se sota d'un diedre. R3. 15 metres A0/ 6ª. La segona reunió al cim de la llastra. L'Ita fent el flanqueig. La quarta tirada progressa per un diedre, on podrem reforçar a gust les assegurances, amb unes presses que recorden a Riglos, però que cal tenir cura, ja que hi ha algun tram una mica dolent. R4. 40 metres Vè.Per fer la cinquena tirada sortim a l'esquerra progressant en lleugera diagonal, cal superar un parell de trams una mica redreçats, però sempre hi trobarem alguna assegurança abans del pas. R6 25 metres, Vè.Bloc de registre en la cinquena reunió. (llibre està ple i manca un llapis per escriure). El sisè llarg, surt per un tram dret per entrar en un diedre vertical i amb algun tram herbós, al final cal vigilar amb la roca. La darrera reunió l'haurem de muntar en el ràpel, tot i que no va massa bé per assegurar el segon. R 6, 20 metres Vè. Foto cim.Vista de l'esplèndida cinglera.Caminant cap al cotxe.Primera ascensió: J.Medina, J. Cols, i J.A. Vázquez, maig 1992Material: 15 cintes, Camalot 0,5 (l'hem posat quasi a totes les tirades, jocs d'aliens i algun tascó. Equipament: via equipada en spits i reforçada amb algun parabolt.Baixada: Podem baixar per la mateixa via (ràpels instal·lats) o a peu tot passejant pel Pla de Busa.Aproximació: por abans d'arribar a Solsona prenem la carretera que va a Berga (C-26) fins que trobarem la desviació a Bessora. Seguirem les indicacions que ens...
