RUTA DE L'AIGUA, VILAMARXANT, Camp del Túria (My Way)
Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant, Camp del TúriaCaminants: FrancescData: 17-10-2013Hora d’inici caminada: 07:23:00Hora d’arribada: 14:26:28Duració:07:03:28Temps en moviment: 05:27 Temps parat: 01:36Alçada punt de sortida: 94 mAlçada mínima assolida: 78 mAlçada Màxima assolida: 217 mDesnivell màxim: 139 mAscensió acumulada: 354 mDescens acumulat: 367 mGuany: 122 mDistancia recorreguda: 22.30 KmVelocitat mitjana: 3.1 Km/hVelocitat en moviment: 4.1 Km/hriu Túria amb les primeres llumsHui no podia disposar del vehicle, ja que la dona necessitava fer-lo servir, així es que decidisc eixir a fer un tomb pels contorns, ahir cerque una ruta que s'aparte de lo clàssic: Les Rodanes, riu Túria en el seu tram més proper a casa............, cercant, arribe al bloc de Senderistes Les Rodanes, aquest es un grup de senderisme lligat al Club d'Atletisme Vilamarxant. Veig que el mes passat varen organitzar la 1ª ruta de l'Aigua per Vilamarxant, com crec que pot estar força interessant, baixe el track i comprove que ho està a pesar de transcorre en bona part per la riba del Túria. Decidisc introduir algunes modificacions, una de molt obvia, ells varen eixir de l'Avinguda com quasi sempre fan i jo he d'eixir de casa, altre es que com no tinc necessitat d'arribar al poble, evite passar pels seus carrers i per acabar, decidisc realitzar-la en sentit contrari deixant el tram "aquàtic" per al final.Centre de Visitants del Parc Fluvial del TúriaComence a caminar quan són un quart i huit de huit encara en plena foscor, vaig a trobar el Pont de Ferro per on travesse el riu Túria per incorporar-me al camí que recorre de dalt a baix el Parc natural del Túria, a poc a poc va clarejant i el sol treu el cap sense presses, fets uns dos quilometres i mig arribe al pont del Mas de la Barca que creue per dessota, a la meua esquerra queda la casa de fusta on es troba el Centre de Visitants, un quilòmetre i mig mes i deixe la pista per agafar un sender per l'esquerra de la pista, aquest va fent entremig de camps de conreu, xalets aïllats i petites zones de bosc. Després de passar per les zones de xalets del Torreon i de la Pinada de las Animas i quan porte uns sis quilometres i mig m'incorpore a la Ruta de l'Aigua original.ruta de l'aiguaEls xalets i conreus cada cop són més escassos i a poc a poc va guanyant terreny el bosc, malgrat que es veuen marges de pedra seca indici evident que el bosc ha anat colonitzant lo que havien estat conreus, el sender es va fent més estret i es converteix en corriol, això fa que més d'un cop haja de tornar arrere en veient que m'apartava del track. En un moment donat veig que el track es desvia per pujar a una petita lloma, pense que potser les vistes paguen la pena i m'atanse, el lloc fa bo allò de què "els arbres no deixen veure el bosc" i poca cosa puc albirar, torne al bon camí. Quan porte onze quilòmetres i en una cruïlla on conflueix el Camí de Jutgeve trobe un panell informatiu de la Ruta 2. D'ací ja s'endevina la Central Hidroelèctrica de La Pea.salt d'aigua, Central hidroelèctrica La PeaSempre seguint lo track creue la canal que porta l'aigua a la central i als pocs metres ix un petit i emboscat corriol que porta a un dels racons més espectaculars de la ruta, lo salt d'aigua que produeix el sobreeixidor de la central, vist lo lloc torne al sender i decidisc en lloc de tornar arrere com m'indica el track, seguir una mica mes, ja que el panell indicava que en un tram de dos quilòmetres i mig hi havien miradors amb bones vistes, seguisc uns tres-cents metres i arribe a tocar d'unes formacions rocoses prou fotogèniques que em semblen travertí. Encara que semble que potser d'ací endavant siga un dels trams mes interessants, decidisc tornar arrere, ja que em queda molt camí per fer.Continuara.............
