De nens, homes i superhomes
Anglada-Guillamón a la Paret de les Bagasses (fins a la feixa)Extret d'El Príncep de les Maduixes http://elprincepdelesmaduixes.blogspot.com.esFITXA TÈCNICAVia: Anglada-GuillamónZona: Paret de les Bagasses. Terradets (Montsec)Dificultat: V+Llargada: 325 metres fins a la feixaHorari: 5-7 hores Material necessari: La via busca les debilitats de la paret i, per tant, les parts menys verticals. És una línia de tall clàssic, està molt poc equipada. Molts llargs nets i reunions a sabines. Joc de tascons, friends fins al C3, bagues i cordinos per a sabines i 2 plaquetes recuperables. Aproximació: Des de l'aparcament a l'entrada del congost, creuar el pont i seguir el camí fins a peu de via (20 min).L'Aleix i l'Arnau sempre diuen allò de... Terradets és per als nens, Roca Regina per als homes i Mont-Rebei per als superhomes. La frase té una interpretació literal, mundana, malgrat que també se'n podria fer una interpretació nietzscheniana. L'home és una corda tensa entre la bèstia i el superhome, una corda sobre l'abisme deia el filòsof alemany. Per a Nietzsche, les virtuts del superhome són la voluntat i la fermesa. És l'home que sotmet les coses a la seva voluntat, que afirma la vida. Virtuts, sense dubte, necessàries a l'escalada. Aspirem a la nostra pròpia transformació en superhomes per escalar parets com les de Mont-Rebei.Filosofia barata a banda, mentrestant, Terradets ens ofereix un terreny de joc del qual gaudir durant les assolellades jornades de tardor i primavera. El congost de Terradets deixa entreveure, de sobte, una de les parets més impressionants de les nostres contrades, un mur vertical de 500 metres en el que escaladors i no escaladors hi fixen la seva mirada. Allí, el 1959, Josep Manuel Anglada i el seu cosí, Francesc Guillamón, van obrir la primera via a la paret. Plantar-se a peu de via en aquells anys i atrevir-se a desafiar una paret com aquesta està a l'alçada de molt pocs. Diria que només d'uns pocs valents... i una mica folls amb molta determinació i una dosi encara més gran de testosterona. Una vegada més, em trec el barret davant d'Anglada i companyia, i reivindico la memòria d'aquells que ens han obert el camí, una generació que és, per a mi, tot un referent.Arnau Valls, Aleix Gil i Lluís FerrerDiumenge 27 d'octubre del 2013Em fa especial il·lusió escalar per primer cop a Terradets. Suposo que no cal que digui perquè. Només cal mirar la foto. 500 metres de mur vertical s'alcen davant nostre quan arribem de bon matí al pàrquing del congost. Avui ha tocat matinar, a 2/4 de 6 sortíem des de Sabadell. Sort que amb això del canvi d'hora ens han regalat una estoneta més entre llençols. L'aproximació és curta i de seguida arribem a peu de via. L'Aleix comença la via amb un primer llarg net (IV, 50 m). Jo m'ho miro, entre adormit i acollonido. Des d'aquí baix es veu molt gran tot això. La via busca les debilitats de la paret, les zones menys verticals. Arribats a la reunió arbòrea, decidim fer el flanqueig del jardí encordats, tot un rostollam de I grau que ens porta fins a l'inici de la via pròpiament. Allí, l'Aleix altre, cop agafa, el cap de cordada. Una feixa en diagonal amb només un burí, i ponts de roca a la reunió L3 (III, 45 m). Ara li toca el torn a l'Arnau, que encara un altre llarg en diagonal, net, i amb algun rostoll pel mig, L4 (III+, 45 m). Després dels mesos que porta sense escalar desequipat, se'n surt prou bé. El següent llarg el fa l'Aleix, de placa i fissures i reunió de sabina, L5 (IV, 35 m). Comencem a estar alts, i les vistes són espectaculars des d'aquest racó de món.L'Arnau fa el següent llarg. Aquí comença l'escalada i acaba el rostoll. De fet, els últims quatre llargs són escalada pura i dura. Un xic més vertical i sense rostolls pel mig. Un llarg de placa amb un clau podrit i reunió de parabolts. L'Arnau fa bé la feina, L6 (IV+, 35 m). Al llarg de la via trobem diversos espàrrecs de parabolts arrencats i algun clau...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
