Un gran dia + gutierrez lo puto amo
DIMECRES, 04 DE DESEMBREAmb els dies de fred que està fent darrerament, cal cercar llocs amb caloreta garantida i aquest dimecres no té perquè ser menys. Avui surto amb el Guillem ja que el Visa prefereix descansar i decidim anar a Abella de la Conca on darrerament s’han obert vies noves.Aprofito també per ensenyar-li zones d’escalada on pugui anar amb els seus companys gaudint de roca molt bona i a més practicar la col·locació de trastos.Escollim anar al sector de roca Vilella on encara hi ha dues o tres vies que no he fet i el primer objectiu el centrem en la via “Gutierrez, lo puto amo”.Ens juguem la primera tirada a sorts i li toca al Guillem començar una primera tirada que d’entrada presenta un passatge vertical i elegant però que després va perdent glamour fins la reunió situada 45 metres més amunt. La dificultat és de cinquè grau.Mentre el Guillem puja arriben dos escaladors que resulten ser en Cespedes i en Bellmunt que volen fer la mateixa via però que al veure-la ocupada decideixen entrar per la via “lo gall pinto”.La segona comença com un rostoll en diagonal a la dreta per anar a cercar un díedre molt marcat, al principi aquest díedre és fàcil per complicar-se al final. La dificultat de la tirada és de cinquè amb un parell de moviments un pel més difícils. La ressenya marca 6a però crec que no és tan difícil.La tercera és un veritable rostoll amb majúscules , i tan sols serveix d’excusa per anar a cercar la darrera tirada.La quarta tirada puja pel vell mig d’una placa molt fissurada, presenta les assegurances justes i és una meravella de tirada amb una dificultat de cinquè que et permet gaudir al màxim de la roca, jo he fet reunió (amb camelots) just al acabar la placa per poder fer fotos al Guillem atès que si la faig a dalt del cim em perdré tota la perspectiva i no tindrem cap foto per posar al blog.La cinquena tirada és fàcil fins el cim .Personalment va agradar-me molt més la via “ lo gall pinto” ,però cal reconèixer que la placa de la quarta tirada és molt interessant i es mereix una visita.La baixada la fem per darrera fent una petita desgrimpada fins el coll, on decidim fer una altre via per acabar d’arrodonir el dia i fer més metres. Tenim tres opcions més de vies que no he fet, la via Aberroncho, la via de l’Aresta i la via Un gran dia que crec va ésser la pionera del sector.Ens decidim per la darrera i en un tres i no res ja estic esgarrapant pedra per l’aresta, no hi ha res i cal posar assegurances flotants al gust però com que no fa gaire temps vaig fer la via Juanjo Garra no em costa gens seguir l’itinerari amb millor roca. La reunió la faig uns metres per sobre i a l’esquerra de l’altra via, just al fil de l’aresta i sobre un gendarme. Aquesta tirada té 55 metres i una dificultat màxima de cinquè grau.La segona segueix la mateixa tònica, amb 55 metres cal seguir l’aresta per cercar el millor itinerari i trobarem un parell de ponts de coca i un pitó. La dificultat és igual que l’anterior però té alguns passatges molt més bonics i estètics. La tercera és molt similar a la primera, la roca comença a perdre verticalitat i cal mirar els blocs on t’agafes però la progressió és agradable fins el cim. La dificultat baixa una mica. El descens el fem amb ràpel per la vessant oposada.Mentre recollim el material que hem deixat a peu de via , veiem als companys que baixen vers el cotxe i ens afanyem per anar darrera d’ells i poder acomiadar-nos.L’anècdota del dia va passar al acomiadar-nos, que un “senyor” es va presentar com a “salvador” de les aus que viuen per la zona i en va fer una retòrica sobre la diversitat d’aus que hi ha i la prohibició d’escalar a la zona. Resulta que ha muntat un negoci d’observació d’ aus i els escaladors li han xafat la guitarra.Nosaltres li hem proposat que informi dels llocs on hi ha nius i l’època de nidificacions i per regla general els escaladors en saber-ho restringeixen l’escalada en època de cria (de fet, al bar ...
