Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica
A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les congestes de neu, el fan irresistible per qualsevol Trempapic, és com el pol·len per les abelles (podria posar altres símils però només se'm acudeixen d'escatològics...xD)Un parell de trempapics acudiren a la crida de la muntanya ràpidament, vam arribar a Cabdella (Vall Fosca) amb el cotxe-llit, just a l'entrada del poble vam aparcar, vam sopar tranquil·lament amb una birreta per fer passar el sòlid millor, i vam esperar la caiguda del sol tot xerrant de tot una mica, poc després de la posta de sol ja dormíem, l'endemà teníem una cita important, calia estar descansat i fer bona cara, jeje.Ens aixequem poc després de l'albada, esmorzem i enfilem muntanya amunt sortint del mateix poble, fa un dia espectacular, no es veu ni un núvol..., travessem un corriol ben emboscat, i de sobte un gos ens encalça i ens segueix uns centenars de metres tot marcant-nos el camí de pujada, per després d'una estona desaparèixer camí amunt, aquests cànids de poble sí que saben que és la llibertat!Despès del boscam també ens encalça el sol i comencem a fer un striptease, posar-nos cremeta i altres complements antisol, es que som uns professionals de cap a peus nens, que us penseu :-PAnem pujant tot seguint el curs fluvial del riu Riqüerna que se'n fila vall amunt, seguim l'antic camí que uneix la Vall Fosca amb la Vall de Boí travessant el port de Rus, ai si les pedres parlessin!!!Arribem a la meravellosa cascada on fem un petit book de fotus, quin indret més ben parit. i continuem amunt tot fent zigazagues cada cop més empinades i deixant el camí que va al Port de Rus, nosaltres enfilem a buscar l' Estany de Francí, on fem un mos i mirem el mapa i ressenya per veure cap a on tirem, i si, efectivament, ens equivoquem de camí i pujarem a partir d'allà per on en principi hauríem d'haver baixat segons la ressenya que portàvem, però som trempapics i tant ens dóna per on pujar o baixar, total el cim no es mou de lloc... :-PO sigui que pujem per un terreny un xic incòmode de blocs de pedres, neu traïdorenca tapa-forats i canals d'herba relliscosa (la zona té el simpàtic topònim de Forat Negre...), tot passant a la vora de l'Estany de Ribanegra, després de sortir del "clot" ens esperava una travessa ja en un terreny més amable, però amb un desnivell acusat, però faltava l'última trampa abans d'arribar al Collet de l'Ossó, una llengua de neu amb un grau d'inclinació ben respectable ens feu estrènyer el cul un pèl i treure els piolos per precaució, un pel mig de la llengua i l'altre per la rimaia ho vam superar amb una classe insuperable, hophophop!!! :-DI aquí és on en Magí, veient l'èxit a tocar va pensar que fóra bona idea pujar pel dret cap al Pic de les Mussoles, sort que la part poruga del tàndem (o sigui jo) imposà apropar-nos primer al collet i després decidir, uff.. però quina paredaca ens esperava per pujar al Mussoles!!! Feia por!!! :-S, o sigui que vam guardar pals i altres estris i ens vam preparar per la senzilla grimpada que ens portà a assolir el gegant de la contrada, el Gran Pic del Pessó (2897 m.) amb unes vistes bestials, al sud la vall Fosca, al nord la Vall de Boí, i una curiositat que ens va fer gràcia, vam distingir amb tota claredat el turonet on setmanes abans havíem estat amb gran part de la colla per Sant Joan :-)I d'això que mirem el cel i no hi ha discussió, toca baixar a bon pas, els nuvolots que semblaven continguts a la cara nord, comencen a depenjar-se cap al sud, i a gran velocitat...Anem baixant pel dret, a l'estil genuí trempapic, gaudint de les vistes i sorprenent un isard que sembli que ens admira....o serà al revés! També li fem un bon book de fotus, quines bèsties de muntanya estan fetes... I d'això que semblava que ens salvàvem de l'aiguat (malgrat estar rodejats d'uns cúmuls negres com el carbó) i de sobte...BROOOUUMMMM!!!!!!!!!...
