Campanes i campaners a Os de Balaguer
El dissabte que vam anar a conèixer l'estany d'Ivars i Vila Sana, després de dinar, vam anar cap a Balaguer, on passaríem la nit.L'estany era la primera part de l'excursió prevista. La segona part, que ens feia molta il·lusió, era assistir a l'endemà, diumenge, a la XXVII Trobada de Campaners de Catalunya, a Os de Balaguer.Tot i que ja era la 27ª Trobada, nosaltres no ens en vam assabentar de la celebració fins fa uns pocs anys, en ocasió d'una estada que vam fer al Monestir de Les Avellanes, proper a Os de Balaguer. I com sol passar, en aquella ocasió vam dir allò de "un dia hi anirem, a la trobada".Doncs vet aquí que el dia va arribar. A mi me'n feia molta d'il·lusió, no endebades vaig viure infància i joventut a menys de cent metres de l'església del meu poble, en anys que el llenguatge de les campanes era un llenguatge entenedor per a tothom, per allò bo i per allò dolent, per a la festa i per a la tristor. I per a l'alarma. Les campanes eren part de la nostra vida.A Os de Balaguer, que era ple de gent, les campanes voltaven per festa. Uns tocs que jo no vaig identificar, més enllà del convenciment que eren festius. Algun, més melangiós, em va fer dubtar. De fet, com que els tocs varien d'un poble a un altre, per bé que mantinguin semblances, no gosaria pas afirmar res.La megafonia, poc entenedora, i menys encara a voltes per la fressa de la gent, no ajudava gaire. I el que s'anunciava era de quin poble venia el campaner que tocaria tot seguit i què tocaria. No sé perquè, jo m'havia fet la idea que farien una demostració dels diferents tocs a diferents llocs del país, com una demostració del llenguatge del bronze. I les vegades que vaig sentir bé la megafonia van anunciar tocs de festa.El carrer era ple de paradetes, d'aquestes que et trobes a totes les festes i fires de cada poble, amb els embotits, l'artesania de tota mena, etc..Però ai!, resulta que cap paradeta tenia campanes. De manera que no em vaig poder emportar cap campaneta a casa.El que si que es podia fer era, si volies, tocar campanes. Per això, a la plaça de la Font, van posar unes campanes perquè tothom qui ho volgués fes de campaner ocasional. Per cert, que Os de Balaguer, més enllà de la Trobada, bé val una visita i una bona passejada.
