ALOS DE BALAGUER Serrat del Poll "via Canto por soleares"
De jovenet havia sentit dir que si a partir dels 50 no et fa mal res és que no estas viu, collons en el meu cas ho segueixo al peu de la lletra, quan no molesta el maluc ho fa el turmell o el colze o la clavícula, en fi ja veig que ho hauré d'anar trampejant i escalar el que es pugui. Aquest diumenge 7 de desembre, quedem amb el Josep Anton per anar a Alòs de Balaguer, on fa molts anys vam fer l'Olga Frontera, avui anem a una via dels companys de Lleida que ens van dir que només per l'últim llarg, valia la pena. Així que fem una mínima aproximació i xino xano ens plantem al peu de l'últim llarg, bufff li dic al company, això és per aquí? Sembla el desert no es veu res ni cantos ni res. Però el Pinto ens va dir que no es veu res però que hi molt de canto. Quan no escales regularment el coco mana massa, així que amb el cul ben estret amunt. No ho semblava però es troba molt de canto i molts llocs per anar posant friends, el llarg és preciós. El company en el segon llargEl Josep A. en R2En la preciosa placa de l'ultim llarg
