Excursions de primavera: flors, papallones... i alguna cosa més.
Diuen que caminar per la muntanya durant el temps de primavera fa despertar i aguditzar els sentits. Quanta raó! Els dies comencen a allargar, la florida d’arbres i plantes arriba al seu punt culminant i als boscos i prats tot belluga. Avui no parlaré de camins, ni de masos, ni de vistes panoràmiques, sinó d’una petita mostra d’allò que he anat trobant durant aquest temps de primavera i que, amb sort i paciència, m’han servit per aprendre més coses després de cada excursió..- L'almesquí (Narcissus assoanus).L’almesquí és un dels narcisos més petits que podem trobar a les muntanyes mediterrànies sobre els sòls calcícoles prims dels prats secs i les codines fins a una alçada de 1.200 metres. És una planta herbàcia bulbosa de fulles linears i filiformes, gairebé cilíndriques i acanalades, que són de color verd fosc.Les flors, hermafrodites, oloroses i d'un groc llampant, apareixen entre els mesos de febrer i juny. Acostumen a ser solitàries, presentant 6 tèpals (semblants als pètals) i una corona curta força característica. Aquesta la vaig localitzar a la Muntanya Blanca, al mig del camí i molt a prop de la Cova del Blai..- L'escabiosa (Scabiosa columbaria).L’escabiosa és una herba perenne que viu sobretot a les joncedes i a les clarianes i vores de camins forestals. És una planta estilitzada que pot atènyer més de mig metre d'alçada, amb les tiges verdes, febles i coronades per un bonic capítol solitari de flors purpúries, blavoses o blanques.Les flors tenen una corol·la simpètala amb 5 lòbuls arrodonits desiguals, més grans com més a l'exterior de la inflorescència i, a la vegada més grans les flors exteriors que les centrals, aconseguint, d'aquesta manera, que la inflorescència tingui una atractiva geometria radiada. Aquesta escabiosa creixia a la vora del senderó que remunta el riu Brugent a l’alçada del Toll de l’Esqueix..- La clora (Blackstonia perfoliata). La clora o centaura groga és una planta de la família de les gencianàcies que es troba a la conca del Mediterrani arribant al nord-oest d'Europa. Creix des del nivell del mar fins a alçades que poden superar els 1.400 metres d'altitud ocupant herbeis humits, joncedes i altres prats. Es tracta d'una herba anual de fins a dos pams d'alçada, erecta, d'aspecte blavís i glabra, és a dir, que no té pèls. Les fulles són ovades, acabades en punta, oposades i les caulinars soldades en parelles per la base. Floreix cap a finals de primavera i començaments d'estiu i presenta unes flors amb una vistosa corol·la de color groc viu en tub que adopta una bonica forma estrellada. Aquestes clores ens van estar acompanyant durant tot el trajecte del camí que passa per sota les Cabreres, entre el Mas de Sant Blai de Montnegret i el Coll de Ventall, a la Serra de Tivissa..- L’herba de Santa Margarida (Centaurium erythraea).També coneguda com centaura o pericó vermell, la centaura és una herba anual o biennal de la família de les gencianàcies que es troba en prats herbacis més o menys secs. Presenta unes fulles oposades i sèssils, ovades amb els nervis paral·lels i de mida decreixent de baix a dalt.Les seves flors, amb 5 pètals de color rosa intens, oberts en estrella però units per la base, tenen pedicels curtíssims i són de simetria radiada. Destaquen per la seva bellesa, quan s'agrupen en corimbe al capdamunt de les tiges, i per tenir tradició medicinal com a aperitiu, digestiu i contra la diabetis. Un regal per a la vista quan resseguia els amples camins pels voltants d’Escaladei..- La blanca de l'arç (Aporia crataegi).És una papallona de mida mitjana que podem veure volar pels prats, vergers i arbusts de la major part d'Europa entre les mesos d’abril i agost. Les ales són de color blanc amb unes marcades venes de color negre, en els mascles, o marró fosc en les femelles, les quals tenen una franja marró sobre les ales anteriors. Amb el pas del temps, les ales passen a ser translúcides però conservant les venes negres. Normalment s'alimenta de flors d'arç,...
