Li Ming, escalada i alguna cosa més.
I amb aquesta entrada continuo amb la nostra estada a Li Ming, amb alguns sectors, vies, llocs per veure i altres coses per fer que no siguin escalar. Després de ISU Area, la zona més concorreguda era la paret de davant, Cave Area o Dinner Wall. Amb vies molt boniques , i arrecerades de la pluja. Allà hi trobem grans clàssiques com la “Equator”, la “Dong’s crack” i la joia “Winds of the North” en aquesta última hi vam estar un dia doncs era la unica que estava seca desprès d’un parell de dies de pluja. En aquesta matixa zona s’hi troba la “Souls Awaking” una via de llargs, molt molt bona. Tal com ens van reocmanar vam fer els 3 primers llargs i avall. Ens va semblar, bona, curiosa, divertida i altament recomanable.Dinner Wall o The Caveja hem fet l'aprox, que bé que han quedat...escalfant a la Warm Up Winds of the Valey ,el Roger a l'inici de la fissurajo mateixa...flipant amb la línia!una altra perspectiva de la via i el Pep en accióla Souls Awaking: Una mica allunyat del poble i menys visitat era el The Guardian, una paret a la qual ens hi van acompanyar en cotxe fins al pàrquing. Són 10 minuts en vehicle o 45 caminant per la carretera més uns 45´ fins a arribar al sector. I tornem-hi! el camí estava poc clar, però amb paciència i intuició vam arribar a peu de via. Va ser just arribar que es posa a ploure! Però encara vam poder fer algunes vies ben xules. Es tracta d’una paret de dimensions més reduides i les vies estan més agrupades. No n'hi pas moltes però estan bé. les 2 que vam escalar ens van semblar fantàstiques, i només en vam fer dues, per què així va el tema. Entre que s’arriba a la paret, (que no coneixem el camí) que si plou, que si trobem les vies, que si triem material….passen les hores volant… i al final es fan poques vies…Aquí vam fer la Brazen Hussie i la Flight of the Locust. Un parell de pegues a cada una i tan contents!cpa al The Guardian, al primer trencall ja dubtem...per aquí, per les mongeteresPlou! Però després del "pateo" al menys farem una via...i encara s'aguanta el dia a les fissures del Guardian I acabo amb sectors dels quals ens en van parlar però no hi vam escalar, un d’ells és Pandora, ens el van recomanar, però al ploure uns dies no hi vam poder anar. Al que si vam anar, va ser un de nou que no recordo el nom . L' està descobrint en Mike, ens en va paralr molt bé, però quan hi vam anar estaven totes les fissures molt brutes, humides i no es veien gaires atractives…potser amb el pas de més cordades les línies quedaran millors, però no ens va motivar i no en vam fer cap. I quan no escalàvem que feiem? Doncs els dies que no vam escalar no va ser perquè vulguéssim sinó perquè vam tenir 3 jornades de pluja que no ens deixaven fer res, aquells dies voltàvem pel poble, menjàvem , ens entreteníem veient els nanos a l’escola o contemplàvem a la gent i la seva activitat. El dia del mercat , en el qual la gent ve dels voltants per comprar i vendre, va ser un espectacle de moviment , gent , productes... vam estar ben entretinguts. Però si la meteo hagués estat bona, hauríem fet algunes caminades per les valls i raconades que havien de ser un espectacle.moments pel poble de Li-Ming: Qui diu que no es menja bé a Xina ? Al menys a Li Ming els àpats eren boníssims, sempre igual però bonsccomprant el pa (baba) tot cap fora!els nanos sortint de l'escola: ben normal... La única caminada que vam fer va ser la popular ascensió a Turtle Mountain.És una de les atraccions de la zona i ens vam trobar amb un camí més que preparat , és a dir , escales, baranes…però prescindint de l’artificialitat del trajecte vam gaudir d’un recorregut amb vistes de postal...
