Mont Rosa - Chamonix
Com cada any tocava una setmaneta de muntanya als Alps, i aquest cop hi anàvem quatre amb un plan ‘poc ambiciós’, o sigui, deixar de banda els cims de més de quatre mil metres i anar a fer altres cims més baixos.Preparem la logística, el menjar, mapes i tracks.... però no podem planificar la meteo. I el dia de sortir doncs no pinta bé per la distribució de dies que tenim. Mirem i remirem previsions i al final acabem marxant dos dies més tard del previst.Tot un dia de cotxe i arribem a Gressoney-la-Trinité, on ens rep una pluja fina durant la nit. Pel matí prenem uns telefèrics fins a Indren i comencem a caminar en direcció al Refugi Gniffetti, a 3640metres. Passem de llarg el refugi i arribem fins a 3900m, per fer una mica més d’aclimatació abans de baixar. Tot aquest camí acompanyats de la boira i una feble nevada.L’endemà s’aixeca radiant i a les 5’30 sortim direcció a la Signalkuppe i la Zumsteinspitze. Anem a pas tranquil i ens lliurem d’obrir traça en la neu caiguda durant la nit. Després de quatre hores i unes quantes bufades arribem a la Zumsteinspitze (4663m) per una bonica i aèria aresta de neu. Baixem al coll i ens enfilem fins la Signalkuppe (4654m), on hi ha el Refugi Marguerita, el que està a més alçada de tot Europa.A la baixada havíem previst anar fent una cresta que enllaça uns quants cims de quatre mil metres, però entre el cansament i que el temps es va tapant decidim anar tornant cap al Refugi, tot celebrant-ho a l’arribada amb una bona cerveseta.De nou a la matinada ens llevem per anar a rematar la feina pendent, però està nevant. Una hora després igual i una altra hora més tard també. Ara ja anem a esmorzar per anar fent temps i mentre ho fem el cel es va obrint i hi ha gent que surt amunt. No ens ho pensem, ens equipem i ens enfilem fins la Piràmide Vincent (4215m) i el Balmenhorn (4167m). Quan comencem a tirar avall el cel ja s’ha tornat a tapar i justet arribem al telefèric de baixada sense mullar-nos.Dinem al mateix aparcament i enfilem cap a Chamonix per veure quin temps hi fa, allà, i aviam si podem fer alguna cosa.Aquella mateixa tarda no aclarim gaire la meteo prevista i pel matí següent ens hi tornem a acostar per comprovar que el que havíem previst no ho podrem fer. Canvi de plan ràpid i decidim enfilar-nos fins al Brevent. S’hi pot pujar el telefèric, però ho fem a peu tot fent una bonica circular pujant per l’estació intermitja i baixant pel refugi del Bel Lachat. La veritat és que ens va encantar la volta, i la cervesa fresqueta que vam beure a mig camí!! I l’endemà, tornada cap a casa i a esperar que el proper cop els Déus ens siguin més propicis i ens portin una mica més de sol.
