2on cap de setmana II Curs d'iniciació
I així comencem. Punt de trobada, les oficines del Parc Natural dels Ports, a Roquetes, i cap al port, trobant una inesperada gravació d'un espot de Peugeot a mig camí abans d'arribar a l'accés de la Vall Figuera.Primera parada, Pous de la Neu, i comença l'espectacle culinari muntanyenc, esmorzar, plat o entrepà, ben farcit, ja que el mestre Cantero diu que l'alimentació es molt important e indispensable per al bon espeleòleg. Ja ho anirem veient més avant.La Mola de Catí o millor dit, “el paratge d'espeleòlegs del port”, estava nevada, un pam de neu bò, tot un plaer per als sentits. Preparem els arnesos i tots els ferros, cordes, saques i sorpresa de la bona, de nou Cantero, ens mostra una joia de l'espeleologia vintage, una làmpara de carbur, l'estri d'il·luminació que usaven els espeleòlegs antigament. Tots a punt, comencem l'aproximació a boca de l'avenc; i en arribar la distingim perquè a més a més de ser molt gran, contrasta molt amb l'entorn, tot cobert de neu. De nou, tot un espectacle, la foscor i la neu.Sabarin, la joia del Port, l'Avenc descobert pels membres de la UEC, Joan Sabaté i Rafel Pulgarin l'any 2009, seria el primer gran Avenc del Segon Curs d'Iniciació a l'Espeleologia. L'entrada a la cavitat estava presidida per una placa commemorativa i unes flors en record del company de la UEC, el sempre present Joan Sabaté i Geladó.Primeres explicacions per part dels Monitors, Jordi, Cantero i Sarai i tots cap a dins. Passem de la blancor de la neu a l'obscuritat de la primera sala, encara tacada de llum, llum del dia que passava per la boca d'entrada. Una gran sala d'uns 30 metres de llargària anomenada Sala dels Pastors, i allí mateix el Pou de la discòrdia amb una estreta boca, que donava pas a la Sala Joan Sabaté, i aquí continua l'espectacle. Molta humitat, i un baf gens amic del flash de de les càmeres de fotos. Rius subterranis, sales plenes de banderes, estalactites, macarrons, gateres, passos estrets, ressalts, grimpades, desgrimpades, sifons... un món nou per a la majoria de nosaltres. Amb menció especial per al riu subterrani. Unes verdaderes joies de l'espeleologia. I una menció especial d'honor per al pas del Pit de Pollastre, un nom molt ben ficat. Si, passar si que passes, segur, el que conta es poder fer-ho, aquí el concurs de gateres començava de nou.Ah! I dins la cova també, l'alimentació és important. Cantero treu el seu menú especial per a donar evenja als assistents, una llauna de fabada asturiana cuita al foc del càmping gas, i per a il·luminar l'apat, llum amb el carburer. L'alimentació es indispensable per al bon espeleòleg. Continuem voltant per l'avenc apreciant les meravelles de Sabarin i poc a poc tots anem sortit.A la nit... Bon sopar de germanor, monitors i alumnes, amb discursos de Cantero i Sarai inclosos.Segon dia d'espeleologia. De nou ens trobem tots a Pous de la Neu esmorzem a base de bé, perquè l'alimentació continua sent important, i de nou, tots als tot terrenys o tanques 4x4 (eh! Vicente) i cap a la Mola de Catí, en busca del segon avenc del cap de setmana i quart del curs, Avenc dels Mamelots, un avenc de 167 metres de fondària. L'accés per una boca estreta, unes estretors i de sobte després d'uns ressalts trobem, un gran pou, però gran, molt gran, de 34 metres de fondària que dona pas a la sala gran de 25 metres d'ample. Un ràpel espectacular en l'obscuritat i el silenci de la cavitat. Una meravella de l'adrenalina espeleològica. Progressem per la sala per pous, estretors i gateres fins a la gran sala del Castell. En els passos estrets i de muntada progressàvem amb la força i l'habilitat, en els passos amples i de baixada el fang ens feia relliscar de forma progressiva fent oposició. Un Avenc un pel més deportiu que l'anterior molt divertit, bonic i majestuós.I abans de sortir, de nou, l'alimentació és important. Aquest cop el menú del dia del mestre Cantero va ser un plat de callos cuits al càmping gas.Menció especial a l'habilitat personal de cadascú per a remuntar el pou de 34, i la menció...
