El Pic d'Alba de l'Ariège, amb esquís
El Pic d'Alba (o d'Albe com es denomina en els mapes francesos) és un cim molt desconegut, tot i ser un dels grans cims de l'Ariège. Fa pocs anys ni tan sols sabia que existia el Pic d'Albe però quan vam fer el Pic de Rulhe ja em va cridar l'atenció l'aspecte inexpugnable d'aquesta gran muntanya i l'estiu passat, des del Pic d'Escobes, vaig poder tenir una nova visió en primer pla del Pic d'Albe. No és un clàssic de l'esquí de muntanya i poques vegades es fa amb esquís, de manera que hi ha poca informació a la xarxa sobre aquesta ascensió. La més concreta que teníem era un article que es va publicar en el número 793 de la revista Muntanya, que descriu l'ascensió per la vall d'Arques i l'Estanyet del Diable. No és una ascensió fàcil sinó molt treballada, buscant el punt feble d'aquest cim aparentment inexpugnable. Hem sortit de bon matí del poble de l'Hospitalet; hi havia molt poca neu a la part baixa, molta menys de la que pensàvem trobar, de manera que hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena. Tota la part baixa de l'itinerari, fins als 1900 metres els hem fet a peu. Ha estat una llarga caminada però l'objectiu d'avui ho valia. Ja amb els esquís als peus, hem passat ben a prop de l'estany de Pédourrés i hem començat a pujar en direcció a la Portella de Siscar. Al voltant dels 2.300 metres hem deixat el camí de la portella per enfilar-nos a la dreta en direcció nord per una coma. Hem arribat a un punt des d'on es veia a baix l'estanyet del Diable (el nom no consta en el mapa sinó que el cita amb aquest nom l'article de la revista Muntanya). Poc més amunt ja hem vist la canal de pujada, força dreta. És el pas clau de l'ascensió, ja que ens porta a l'altiplà del cim, que ja és molt fàcil. La pujada per la canal comença bé però es va redreçant força fins que hem decidit acabar els darrers 50 metres amb piolet i grampons i els esquís a l'esquena (la ressenya parla d'una inclinació de 35 graus). Ja a l'altiplà somital, hem gaudit dels darrers metres, ja fàcils i amb un magnífic panorama, fins arribar al cim del Pic d'Albe (2.764 m). Les vistes eren molt extenses, tant en direcció a Pymorens com mirant a Andorra. Com sempre, hem fet una panoràmica circular:.holder_1428822962933 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1428822962933 { height:100px; } .pano_1428822962933 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [];
(function(){ dmdEmbeds.push("cjOnHz");})();Després de descansar una mica al cim hem iniciat el descens. Es pot baixar per l'itinerari de pujada però nosaltres hem volgut arrodonir la jornada baixant per la Vall de Siscar tot fent una ruta circular. Hem baixat una mica per l'itinerari de pujada i ens hem decantat a la dreta, en direcció oest, per buscar la baixada a un collet situat sobre l'Estany d'Albe. És una zona pedregosa i desagradable, i pot ser perillosa si les condicions de la muntanya no són òptimes. Avui aquesta part no tenia neu i hem pogut baixar sense massa problemes. Es tracta de l'itinerari de la via normal de pujada al Pic d'Albe a l'estiu però no hi ha camí sinó només algunes fites que ens guien pels passos menys complicats entre els blocs de pedra. Finalment hem arribat al collet i ens hem tornat a calçar els esquís per iniciar la baixada per la Vall de Siscar. La baixada comença per una canal força dreta però aviat es va suavitzant el pendent i hem acabat gaudint d'una llarga i plàcida esquiada per la vall de Siscar, fins retrobar el camí de pujada. El darrer tram, igual que a la pujada, l'hem fet amb els esquís a l'esquena.
I aquí teniu un vídeo de la sortida, que ha estat cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog de muntanya:
ÀLBUM DE FOTOS - T R A C K ...
