Les Agudes i Turó de l'Home des de Riells
L'any passat per aquestes dates ja vam fer una travessa ben completa pel Montseny a la que no va poder venir l'Àngel. Aquest any volia treure's l'espina i va organitzar ell solet una ascensió als dos cims més elevats del massís; van venir amb l'inseparable Pep i ni tant sols em va deixar preparar-la...Però per mala sort no la vam poder terminar com l'havíem previst.El primer tram de pujada fins Santa Fe ja l'havia fet anys enrere amb el Javi; a partir d'aquí vam dirigir-nos al Convent, al Pla de l'Espinal, per agafar un dels camins tradicionals d'ascens a les Agudes i el Turó de l'Home. Tornant a Santa Fe pel Pou del Comte i la Font de Passavets, encara vam tenir forces per assolir l'Esquei de Morou, però a partir d'aquí ja se'ns va fer fosc i abans d'enredar-nos per camins que no coneixíem (i que no vam saber trobar), vam preferir tornar pel mateix camí de pujada, que tampoc va estar gens malamentTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesEns trobem a la sortida de l'autopista, després de tres hores de cotxe per part seva (jo m'acabava d'aixecar, com qui diu) i fem cap a Riells, on l'església de Sant Martí ens rep amb les primeres llums del diaLa sortida des d'aquí no la tenim gens clara. Comencem per la pista direcció a Gualba, però de seguida agafem un trencall a la dreta, primer entre el bosc per sortir després a uns camps enfront de Can Nadeu; i aquí s'acaba el camí: hem de seguir camp a través a tocar del filat per arribar a una pistaLa seguim a la dreta i encara donem una volta tonta abans de trobar el camí correcte: un ample camí obert per a l'extracció de llenya que puja a tocar del torrent del LlobaterEn aquest primer tram podem gaudir dels primers raigs de sol sobre el mar, darrere el MontnegreRàpidament el camí s'estreny i comença a pujar de valent; està marcat amb pintura vermella i ben fitat en gairebé tota la pujada. Els arbres ja ens envolten: d'un bonic bosc de ribera......passem a l'alzinar a mesura que guanyem alçadaEn alguna clariana apareix a l'esquerra el Portell del Bisbe, cap a on ens dirigimMés amunt ja trobem algun magnífic exemplar de faigEns creuarem amb un parell de trencalls, sempre hem d'agafar el camí que més pujaA mesura que anem ascendint, els faigs van agafant més colors de tardor...Cap als 1.000 m. deixem un nou desviament a la dreta, a partir d'aquí el nostre corriol tomba a l'esquerra i la pujada es fa una mica més suauAixí arribem al Portell del Bisbe (1.100 m.), un pas entre una mena de roques dentegadesÉs difícil pujar-hi per sota, millor seguir el camí (deixant un nou trencall a l'esquerra) i accedir-hi per la part superior. Així de fàcilAra sí que comencem a tenir vistes: la vall d'Arbúcies i la Selva, les Gavarres a la dreta, molt lluny...(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)Més cap a llevant, el tram final de la Tordera i el massís de l'Ardenya difuminat per la boirina que se'ns va tirant a sobreEntre el poc que deixen veure els arbres, el Vallès més oriental, a tocar de la Selva, amb la Serra del Montnegre al darrereFins i tot s'arriba a veure el meu poble allà al fons...El camí ja gairebé planeja i poc després sortim a una pistaDeixem a la dreta el camí per on tornarem, sense saber-ho, i més endavant el que puja als Empedrats de Morou; després d'un suau descens sortim al pantà de Santa FeVa ser construit entre 1920 i 1935 per abastir d'aigua i de llum a les instal·lacions hoteleres de Santa Fe, substituint el primitiu embassament (l'Estanyol, aigües amunt) que en poc temps es va mostrar insuficient. Després de molts anys d'abandonament, a principis dels 90 va es van fer nombroses reparacions per rehabilitar-lo. La veritat, tot i que no és un estany natural, es troba ben integrat en l'entornLes restes del primitiu Estanyol es trobem a la cua del pantà, una mica per sobreAra només hem de seguir la riera aigües amunt......i de seguida sortim a la pista (tancada per a vehicles) que baixa a Riells; per un corriol a l'esquerra travessem el torrent i...
